Article de Maria Casadellà, membre del Secretariat Federal d’Indústria

La precarietat oculta de les feines d’estiu

Cada estiu, moltes empreses ofereixen contractes temporals a joves que busquen una primera experiència laboral. Fins aquí, tot correcte. Però hi ha una pràctica habitual que sovint passa desapercebuda i que cal començar a posar sobre la taula: la contractació preferent (i sovint exclusiva) de familiars directes de la plantilla, a canvi de condicions laborals clarament precàries.

Contractació de familiars i discriminació laboral

Aquest fenomen es dona en molts centres de treball: l’empresa obre unes places d’estiu i qui més qui menys intenta “col·locar-hi” un fill, un nebot, un germà… Aquesta pràctica tan normalitzada, i que podria semblar benintencionada, sovint es converteix en una fórmula còmoda per a l’empresa per abaratir costos, reduir riscos i garantir el silenci.

En primer lloc, es discrimina totes aquelles persones que no tenen “contactes” dins l’empresa, privant-les d’una oportunitat d’accés al mercat laboral per motius que res tenen a veure amb la seva vàlua o capacitat. I de l’altra, s’exposa als mateixos familiars contractats a condicions laborals sovint irregulars, amb salaris més baixos del que els correspondria i drets limitats, sabent que difícilment es queixaran. Per què? Perquè són joves, perquè és el seu primer contracte, perquè tenen por de perdre l’oportunitat, perquè no volen deixar malament les seves famílies i perquè, en molts casos, ni tan sols coneixen els seus drets.

Un cercle viciós de silenci i por

Aquest cercle viciós s’alimenta d’un silenci social generalitzat. Les persones contractades no protesten per por o desconeixement. Les plantilles, sovint agraïdes perquè “almenys el meu fill treballa”, no qüestionen les condicions. I les representacions legals de les persones treballadores sovint es veuen atrapades entre el mandat de defensar la legalitat i el risc de ser assenyalades per “haver fet perdre” aquests llocs de treball als fills dels companys.

Per què la precarietat laboral juvenil ens debilita a tots

Necessitem entendre que perpetuar aquestes dinàmiques només debilita el conjunt de la classe treballadora, començant pels més joves, que inicien la seva vida laboral normalitzant la discriminació i la precarietat.

Les empreses, mentrestant, aconsegueixen mà d’obra jove, dòcil, poc exigent i amb altes dosis de silenci garantit. I això no és només una mala pràctica puntual, sinó l’expressió d’un model laboral que, de forma sistemàtica, discrimina els joves. Justifiquem convenis abusius de pràctiques, falses beques o feines sense cotització partint de la idea que, per manca d’experiència, tenen poc a aportar. Però la realitat és ben diferent: el jovent és el col·lectiu amb més capacitat d’aprendre de pressa, d’adaptar-se i de contribuir amb una mirada nova i flexible als equips de treball. Tractar-los amb condicions injustes no només és una forma de discriminació, sinó també una pèrdua d’oportunitats col·lectiva. I aquí, sota l’aparença de “favor familiar”, es reprodueix any rere any una precarietat invisible que beneficia les empreses i desactiva les veus que podrien denunciar-la.

Calen mesures i un sindicalisme valent

Cal trencar aquest silenci:

• Calen auditories laborals específiques sobre contractació juvenil i d’estiu.
• Cal formació laboral i sindical per als joves.
• Cal un sindicalisme valent.
• I sobretot, ens cal reconèixer, com a societat, el valor que aporten els joves.

Perquè si permetem que les feines d’estiu siguin escoles de precarietat, no estarem preparant el futur: l’estarem condemnant.