Des de fa més d’una dècada, les responsables d’oficines i serveis de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pateixen una situació d’evident desigualtat salarial. Malgrat que desenvolupen les mateixes funcions que les seves homòlogues, no tenen reconeguda la categoria laboral que els correspon, fet que deriva en una discriminació econòmica que s’ha mantingut en el temps.
Aquestes desigualtats han portat el Comitè d’Empresa del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Girona, amb La Intersindical com a sindicat majoritari, a exigir a la Generalitat una solució immediata. Han establert un termini de tres mesos per resoldre aquesta injustícia, amb l’advertència que, si no hi ha avenços, impulsaran mobilitzacions per fer visible el problema.
La resposta administrativa: una espera eterna
La Generalitat ha justificat la seva inacció amb arguments com la necessitat de negociar un nou conveni —que encara no s’ha començat a tractar— o l’elaboració d’una relació de llocs de treball que, després de més de 15 anys, continua estancada. Mentrestant, les treballadores continuen esperant que es respectin els seus drets laborals i salarials.
Un paper essencial en la promoció de la llengua catalana
El CPNL, creat el 1989, compta amb una xarxa de 22 centres de normalització lingüística distribuïts en 146 punts del territori català. La seva missió és clara: fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana a través de formació, assessorament lingüístic i iniciatives com el Voluntariat per la Llengua.
Tanmateix, aquesta tasca fonamental es veu compromesa quan la mateixa institució no garanteix igualtat i equitat laboral per a les seves professionals.
Un futur que depèn de la voluntat política
És imprescindible que la Generalitat actuï amb celeritat per abordar aquesta situació. Només reconeixent els drets de les treballadores del CPNL es podrà assegurar que la promoció de la llengua catalana es faci en un entorn de justícia i dignitat laboral.
