Les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023) revelen un retrocés preocupant en l’ús social del català. L’ús habitual de la llengua ha caigut en tots els grups d’edat, però la davallada és especialment alarmant entre els joves de 15 a 29 anys, on ha passat del 35% al 29% en només cinc anys. Aquesta pèrdua d’ús es reflecteix en múltiples àmbits: la llengua ha desaparegut de molts espais informals, del món laboral i fins i tot de les aules. L’estudi també destaca que la transmissió intergeneracional del català és més baixa que mai i que la llengua no és percebuda com una necessitat en molts contextos socials i professionals.
Aquest deteriorament no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de dècades de deixadesa per part de les administracions i la secular catalanofòbia de l’estat espanyol. Malgrat els discursos oficials sobre la protecció de la llengua, les polítiques públiques no han garantit la seva presència en àmbits clau. L’administració catalana ha optat per polítiques de mínims i ha evitat qualsevol mesura de xoc que realment assegurés la normalització del català. Amb el nou govern de la Generalitat, tot apunta que la situació empitjorarà encara més: els primers senyals indiquen una política lingüística encara més laxa, subordinada a interessos polítics i econòmics que releguen el català a una posició secundària.
A més, la imminent sentència del Tribunal Constitucional que previsiblement qüestionarà la vehicularitat del català a l’escola, representa una amenaça directa per a la seva pervivència. L’aplicació d’aquesta resolució no farà més que accelerar la substitució lingüística i limitar encara més els espais on el català és necessari. Sense una escola que garanteixi l’aprenentatge i l’ús actiu de la llengua, es perpetua una situació en què el castellà es consolida com la llengua hegemònica i el català queda arraconat a usos marginals. La immersió lingüística ha estat l’única eina que ha permès, durant dècades, que el català fos la llengua de cohesió social, però ara està en perill real de desaparèixer del sistema educatiu.
Davant d’aquesta situació, La Intersindical insistim en la importància de l’organització i l’autodefensa davant dels atacs a la llengua, tant al carrer com als centres de treball. No podem esperar que les institucions facin la feina que sistemàticament han evitat fer. És per això que impulsem l’aliança “Català per a tothom”, una iniciativa que busca garantir la presència de la llengua a tots els espais: a cada barri, a cada escola i a cada feina. Aquesta campanya, que s’ha presentat avui divendres i on participen una trentena d’organitzacions i entitats de la societat civil, vol proporcionar eines i recursos perquè el català torni a ser una llengua d’ús habitual i necessari a l’entorn laboral i a la societat en general.
Les administracions no han estat a l’alçada i no podem esperar més. L’oficialitat del català no és cap garantia si no va acompanyada d’accions concretes i valentes per protegir-lo i promoure’l. És imprescindible una aposta clara per una política lingüística decidida que prioritzi l’ús del català en tots els àmbits de la vida pública i laboral. Si volem que la nostra llengua tingui futur, cal actuar ara i ho hem de fer des de la mobilització i la construcció d’espais que en garanteixin l’ús real.
La Intersindical continuarem treballant per promoure formacions, tallers i accions que ajudin a normalitzar l’ús de la llengua als centres de treball. La llengua catalana és un element clau de la nostra identitat nacional, però també una eina de cohesió social i de drets laborals. Per això mateix, en el marc de la negociació col·lectiva plantejarem als centres de treball iniciatives per a poder aprendre o millorar el català dins de l’horari laboral.
Suma’t a La Intersindical i ajuda’ns a treballar per un futur en què el català sigui viu i plenament normalitzat!
