Introducció
La Intersindical considerem que la futura Llei del Tercer Sector Social de Catalunya no pot esdevenir una coartada per continuar externalitzant i privatitzant els serveis socials del país sota el paraigua del “tercer sector”. Malauradament, el text actual apunta justament en aquesta direcció: consolidar un model de gestió que posa al centre la subcontractació en format de serveis delegats a empreses privades i no el servei públic.
Aquesta deriva té conseqüències molt greus: degrada la qualitat de l’atenció, precaritza les treballadores i dilueix la responsabilitat pública en matèria de drets socials i laborals. Els serveis socials no poden ser un mercat ni una oportunitat de negoci encoberta sota el discurs de la “col·laboració” del “sense ànim de lucre” o “iniciativa ciutadana”.
El que cal és revertir dècades de precarietat i d’infrafinançament, garantir condicions laborals dignes i equiparades a les del personal públic, i avançar cap a la internalització progressiva dels serveis, posant fi a un model de concertació que ha cronificat la desigualtat i accentuat la bretxa salarial amb la pública. Només així podrem construir uns serveis socials veritablement públics, de qualitat i en català, com a eina de cohesió social i de justícia de classe.
El tercer sector social és un sector altament feminitzat, on prop del 80% de les treballadores són dones. Això fa que la precarietat laboral i la bretxa salarial no siguin només un problema econòmic, sinó també una qüestió de justícia de gènere.
Un sistema de serveis socials digne només és possible si s’asseguren condicions laborals justes, estabilitat financera i reconeixement professional per a totes les treballadores. El pagament delegat i l’equiparació salarial amb la funció pública són mesures de justícia social i una autèntica política feminista.
A més, cal que aquesta llei sigui també un instrument de país, que asseguri el dret de les persones a rebre els serveis en català.
1. Equiparació retributiva obligatòria i automàtica
-
Les entitats que rebin finançament públic han de garantir una escala retributiva mínima equivalent a la de la funció pública.
-
Establir terminis obligatoris de convergència salarial.
-
Implantació del sistema de pagament delegat per garantir que els salaris arribin directament a les treballadores.
-
Integrar clàusules socials mínimes obligatòries.
-
Igualtat de condicions laborals per a entitats subcontractistes.
-
Plans de formació continuada amb pressupost garantit.
3. Transparència, rendició de comptes i sancions laborals
-
Inspeccions i auditories independents obligatòries.
-
Sancions per incompliment (multes, pèrdua de subvencions, etc.).
-
Mecanisme de mediació obligatòria en cas de conflictes laborals.
4. Estabilitat en el finançament
-
Condicionar l’adjudicació de subvencions al compliment de condicions laborals mínimes.
-
Convenis de durada mínima (3-5 anys) amb pròrrogues automàtiques si es compleixen les condicions.
-
Revisió automàtica del finançament en funció de l’IPC laboral i evolució salarial.
5. Participació i cultura sindical
-
Bossa d’hores sindicals a lliure disposició per a la secció sindical.
-
Participació amb veu i vot dels sindicats amb almenys 10% de representació a la Mesa de diàleg del tercer sector.
-
Fomentar la cultura sindical en un sector amb baixa afiliació.
6. Formació, promoció i carrera professional
-
Plans de carrera obligatoris amb promoció interna transparent.
-
Protegir delegats sindicals davant discriminació.
-
Finançament per a formació especialitzada.
-
Estímuls per a la contractació de persones en formació.
-
L’instrument de concertació ha d’estar subjecte a condicions laborals mínimes.
-
Regular l’ús de convenis i subvencions amb límits i exigències clares.
-
Garantir titularitat pública i absorció de plantilla en subcontractacions.
8. Supervisió i avaluació interna
-
Crear un observatori laboral dins la Mesa de diàleg del tercer sector.
-
Informes anuals obligatoris sobre condicions laborals presentats al Parlament.
-
Publicació accessible dels “Informes laborals socials” de cada entitat.
9. Promoció de la llengua catalana
-
Dret a rebre serveis en català per part d’usuaris i treballadores.
-
Dret a formació en català dins l’horari laboral.
-
El català com a eina d’inclusió, qualitat de servei i cohesió social.
-
Compliment legal de la promoció de la llengua oficial.




