La bretxa salarial de gènere és conseqüència de la desigualtat estructural que pateixen les dones i que es reprodueix en el mercat laboral. Un marc de relacions socioeconòmic i cultural, patriarcal i capitalista en són la causa.
Segons les dades de l’IDESCAT, corresponent al 2022
- La bretxa salarial entre dones i homes a Catalunya és del 19,5%. La diferència salarial de gènere és superior als 6000 € anuals de diferència de mitjana. Homes: 31.878 €, enfront dels 25.659€ de les dones
- La bretxa a la UE en guany per hora, el 2018, va ser del 14,4%. A Catalunya, va ser del 12, 4%. En guany anual , la bretxa al nostre país va ser del 22,2 %, com a conseqüència de l’alta parcialitat i el baix salari del sectors on majoritàriament hi estan ocupades. Les dones.
- La bretxa salarial tendeix a reduir-se des del 2014, any en què va arribar a un 26%,
- Des d’aquest any, el salari mitjà de les dones s’ha incrementat un 26,2% enfront del 16,1% dels homes
- tanmateix, la igualtat salarial està lluny d’assolir-se perquè la segregació i desigualtat laboral es manté:
- les dones continuen sent majoria (70% de mitjana) en sectors com la sanitat, els serveis socials i l’educació.
- Són una aclaparadora majoria en el sector de les cures, que malgrat ser essencial, està considerat pel mercat de baix valor social, amb salaris baixos, alta temporalitat i jornades parcials i on es donen més situacions de treball irregular i informal, atès que hi ha una forta presència de dones migrades.
- continuen sent discriminades en l’accés a les ocupacions més ben retribuïdes
- la valoració desigual de llocs de feina d’igual valor, en funció de si són ocupats majoritàriament per dones o homes, té com a efecte salaris més baixos
- La desigualtat laboral entre dones i homes afecta tots els factors que es tenen en compte a l’hora de determinar la quantia de la pensió (anys treballats, període i base de la cotització)
- La bretxa s’accentua a partir dels 55 anys fruït de diversos factors simultanis com la menor progressió professional, la penalització per infant i la taxa de parcialitat més alta. La diferència de nivell formatiu entre generacions també és un factor que afecta la bretxa, atès que aquest està relacionat amb l’accés a feines més ben remunerades.
- Tot i això, a mateix nivell formatiu, el salari de les dones és menor globalment.
- L’increment de dones en el mercat laboral no ha tingut un efecte directe en la reducció de la bretxa, atès que els sectors que han ocupat més dones són els que tenen salaris més baixos, més alta temporalitat i parcialitat.
- En els sectors on el salari brut anual de les dones està per sota dels 20.000’€ anuals, aquestes són majoria. Llevat de la hostaleria en què les dones són el 49,2% i el seu salari de 15.155€ anuals, el més baix de tots.
- 4 de les 7 bretxes més altes que la mitjana corresponen a sectors on les dones són majoria.
- Pel que fa als altres tres sectors amb bretxes per sobre de la mitjana:
- Un és l’hostaleria on la bretxa se situa en el 21,5%
- La Química i el Cautxú, on la bretxa és una de les dos més altes -25, 5%- i on les dones només representen el 28,7% .
- El tercer sector és el de Maquinària, material elèctric i de transport, en què la bretxa se situa en el 23,4% i les dones representen el 23,5% .
- La menor presència de dones es dona en el sector de la construcció, on aquestes representen el 7,1% .
- Les dones són més del 50% en les ocupacions amb més baixa retribució i on la bretxa per guany anual és més alta, arribant al 30%. En canvi la presència de les dones cau dràsticament en les ocupacions més ben remunerades i se situen per sota del 35,75, en global, tot i que la bretxa en aquestes ocupacions està per sota de la mitjana, sent la més baixa del 13,7%
- El component salarial més nombrós entre les dones és el salari base, que arriba a representar el 72,6% de la retribució, enfront del 67,2% dels homes. Això vol dir que els homes cobren més per elements com els complements, que retribueixen la flexibilitat, antiguitat, dedicació ,nocturnitat, torns, etc, la qual cosa accentua la desigualtat salarial.
- La bretxa pel que fa als pagaments extraordinaris s’eleva fins el 32,9%
Analitzant aquestes dades i altres que trobareu aquí, concloem que la feminització de la pobresa està cronificada també entre les dones ocupades en el mercat laboral formal i que la desigualtat salarial és una constant en el mercat laboral que cal combatre amb polítiques socioeconòmiques i laborals feministes.
Exigim que s’implementin mesures com la derogació de la llei d’estrangeria, com l’aplicació de l’SMI català, la RBU o la internalització del personal vinculat als sectors de les cures i l’atenció social.
Reivindiquem la independència de la nostra nació com a únic mecanisme que ens ha de permetre exercir la sobirania en tots els àmbits i transformar el model productiu amb l’objectiu de garantir unes relacions socioeconòmiques justes i igualitàries.




