Ens trobem en un escenari d’auge del feixisme i de l’extrema dreta acompanyat d’un retrocés en drets i llibertats socials que afecta greument a la comunitat LGTBIQA+. En els darrers anys hem pogut ser testimonis de l’aprovació arreu del món de nombroses lleis obertament transfòbiques com a punta de llança de l’envestida LGTBIfòbica en l’àmbit institucional, així com de l’augment en l’assetjament i violència que pateixen les persones LGTBIQA+ en tots els àmbits. En aquest context, 9 de cada 10 persones LGTBIQA+ no s’atreveixen a ser visibles en els seus llocs de treball.
A Catalunya i a l’estat Espanyol, tot i haver avançat en polítiques formals de no-discriminació, queda un llarg recorregut abans aquestes no s’apliquin de forma efectiva. En aquest sentit, resulta preocupant constatar que, lluny de treballar per bastir la infraestructura necessària per desplegar aquestes polítiques, els governs del PSOE-PSC han desprioritzat la lluita pels drets LGTBIQA+, especialment pel que fa a les persones trans* — la taxa d’atur de les quals, a l’estat espanyol, és del 85%.
Com a sindicat transfeminista que entén el dret a la diversitat afectiva, sexual i de gènere com a irrenunciable, La Intersindical reivindiquem la necessitat d’acompanyar les lleis d’igualtat de tracte i no-discriminació dels recursos per a la seva aplicació, sigui econòmicament, logística o de formació, entre molts d’altres.
Ara bé, som conscients que els drets no s’aconsegueixen únicament en l’àmbit legislatiu, sinó que cal defensar-los en tot moment. Per això, apostem pel sindicalisme feminista i de classe com a eina necessària per vetllar contra la discriminació als llocs de treball. Mecanismes com els protocols per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIfòbiques són eines necessàries però no suficients, en tant que només una classe treballadora conscient i solidària que lluiti per prevenir agressions podrà defensar-se davant la violència cisheteropatriarcal que branda les identitats hegemòniques com a arma per blindar la família nuclear tradicional i els rols de gènere que ens oprimeixen.
Finalment, assenyalem les mancances de la legislació estatal respecte al col·lectiu LGTBIQA+, sent-ne un exemple la falta de reconeixement legal a les persones no binàries i intersexuals. Un cop més, reivindiquem la independència de la nostra nació com a únic mecanisme que ens ha de permetre exercir la sobirania en tots els àmbits.
17 de maig de 2025, diada contra la LGTBIfòbia
