Ramon LLENA –
Magistrat
Magistrat
Publica l’Econòmic
Es pot
afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics.
afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics.
En relació amb el procés s’ha publicat en els darrers
anys, en sentit dispar i sobre qualsevol tema, tot depèn de la posició de qui
ho publica, i sovint s’ha publicat amb més voluntarisme i proselitisme que
dades. La ocupació d’un país depèn de diversos aspectes, entre d’altres, la
situació econòmica, segons estigui en fase de creixement o de recessió. El
sistema productiu, en funció d’activitats de més o menys valor afegit, o amb
més o menys tecnificació, etc.
anys, en sentit dispar i sobre qualsevol tema, tot depèn de la posició de qui
ho publica, i sovint s’ha publicat amb més voluntarisme i proselitisme que
dades. La ocupació d’un país depèn de diversos aspectes, entre d’altres, la
situació econòmica, segons estigui en fase de creixement o de recessió. El
sistema productiu, en funció d’activitats de més o menys valor afegit, o amb
més o menys tecnificació, etc.
D’altra banda els camins i ritmes que adquireixi el
procés, com tota situació politicoadministrativa, tenen també una significativa
influència en la evolució de les expectatives econòmiques, i de retruc en la
demanda d’ocupació.
procés, com tota situació politicoadministrativa, tenen també una significativa
influència en la evolució de les expectatives econòmiques, i de retruc en la
demanda d’ocupació.
Tot plegat fa difícil una previsió fonamentada dels
efectes que en la ocupació i en l’economia en general podria tenir un procés
cap a la independència.
efectes que en la ocupació i en l’economia en general podria tenir un procés
cap a la independència.
Tanmateix, sí que hi ha un sector en què les
previsions es poden ajustar més. El sector públic, en què les necessitats de
personal són més estables i permanents i la fluctuació per la situació
econòmica és més baixa. Segons dades de l’Idescat i de l’INE, a inicis del 2017
els empleats públics a Catalunya eren 323.531. Referenciant-ho a la de població
activa, l’ocupació pública a Catalunya representa un 8,6% de la població
activa. D’altra banda, l’ocupació pública a Espanya representa el 13,2% de la
població activa.
previsions es poden ajustar més. El sector públic, en què les necessitats de
personal són més estables i permanents i la fluctuació per la situació
econòmica és més baixa. Segons dades de l’Idescat i de l’INE, a inicis del 2017
els empleats públics a Catalunya eren 323.531. Referenciant-ho a la de població
activa, l’ocupació pública a Catalunya representa un 8,6% de la població
activa. D’altra banda, l’ocupació pública a Espanya representa el 13,2% de la
població activa.
Si Catalunya i Espanya fossin perfectament
comparables, voldria dir que el procés d’independència requeriria un increment
del 4,8% del sector públic respecte a la població activa, que vol dir la
necessitat d’uns 180.000 funcionaris i empleats públics més.
comparables, voldria dir que el procés d’independència requeriria un increment
del 4,8% del sector públic respecte a la població activa, que vol dir la
necessitat d’uns 180.000 funcionaris i empleats públics més.
Tanmateix, si volem ser rigorosos, no podem fer
aquesta mimetització, ja que, encara que Catalunya i Espanya comparteixin un
mateix àmbit cultural, els usos, exigències i procediments organitzatius no són
els mateixos, i, encara que tinguem el mateix sistema administratiu, no es
gestiona de la mateixa manera. Per tant, difícilment a Catalunya hi haurà la
inflació de funcionaris que hi ha al conjunt d’Espanya. En qualsevol cas, es
pot afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics, ja sigui per bastir un sistema de defensa,
sigui de la modalitat i naturalesa que sigui, ja sigui per reforçar les
plantilles policials per gestionar les competències actualment no traspassades,
ja sigui per dotar les necessàries estructures d’estat i de capitalitat ara
inexistents. Així, des del punt de vista de l’ocupació, un nou estat suposa una
molt àmplia oferta de nous llocs de treball.
aquesta mimetització, ja que, encara que Catalunya i Espanya comparteixin un
mateix àmbit cultural, els usos, exigències i procediments organitzatius no són
els mateixos, i, encara que tinguem el mateix sistema administratiu, no es
gestiona de la mateixa manera. Per tant, difícilment a Catalunya hi haurà la
inflació de funcionaris que hi ha al conjunt d’Espanya. En qualsevol cas, es
pot afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima
quantitat de nous empleats públics, ja sigui per bastir un sistema de defensa,
sigui de la modalitat i naturalesa que sigui, ja sigui per reforçar les
plantilles policials per gestionar les competències actualment no traspassades,
ja sigui per dotar les necessàries estructures d’estat i de capitalitat ara
inexistents. Així, des del punt de vista de l’ocupació, un nou estat suposa una
molt àmplia oferta de nous llocs de treball.
