Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Publica Focap

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius
que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat
és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” ,
“cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa
exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben
que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels
professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense
dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari,
moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per
les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que
parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions
directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de
les persones que dirigeixen els equips.

Sempre havíem pensat que les persones directives havien de ser líders: en
pràctica clínica, en relacions humanes, en valors com ara el respecte i la
discreció. Persones en les quals podies confiar. Però ara, els cursos de gestió
que realitzen els preparen per tot el contrari. O al menys això sembla, perquè
són prepotents i autoritaris i estan plens de la seva veritat, ridiculitzen els
companys quan se senten atacats per qualsevol crítica, desconfien i
culpabilitzen els membres de l’equip si els objectius no surten bé, amaguen
informació i, quan les coses funcionen, és gràcies a ells.

Evidentment que no tots els directius tenen aquest comportament, però sí
que és freqüent en molts d’ells.

No hi ha diners per a substitucions ni per formació, però a ells se’ls
paguen màsters i cursos diversos. Nosaltres hem de justificar totes les
absències, per portar al metge els nostres fill o les nostres pròpies visites,
per enterraments de familiars, …però ells mai són enlloc, mai els trobes quan
els necessites.

Segons la wikipèdia “El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les
persones o en un grup de persones determinat, fent que
aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en
l’assoliment de metes i objectius. També s’entén com la capacitat de prendre la
iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un
grup o equip”. Per tant, un bon líder és aquella persona capaç d’influir
positivament en els altres i que sap motivar al grup per aconseguir importants
metes.

Per oposició, l’anti-líder és aquella persona que no arriba a connectar amb
el seu equip, tampoc aconsegueix la cohesió necessària, ni arriba a cap
objectiu important. Aquestes són persones més aviat desconfiades,
incomplidores, deshonestes, egoistes, autoritàries, que no saben escoltar i
sovint utilitzen la manca de respecte per callar les crítiques.

Com sobreviure a aquests personatges que ens dirigeixen? A aquests
anti-líders disfressats de líders?

Primer de tot hauríem d’identificar la situació: quan el clima laboral es
torna irrespirable, els professionals no estan contents, costa anar a
treballar, la gent s’aïlla a la seva consulta…, alguna cosa està passant. Cal
identificar-ne la causa, potser el líder és la clau.

Quan es detecta «patologia directiva» cal que prenem
mesures d’autoprotecció. Ho podem fer reforçant la nostra professionalitat,
sent crítics tot argumentant les nostres opinions, no tenint por i
desenvolupant un bon suport social dins de l’equip.

Però si amb l’autoprotecció no n’hi ha prou, el llibre
abans citat recomana mesures de supervivència. Entre elles s’hi inclouen:
Obviar les bajanades, fer desobediència científica, no aplicar cap directriu
contrària a l’ètica professional i sempre optar per la decisió que sigui millor
per als pacients. I, evidentment, aprendre a dir NO.

No oblidem que treballar amb directius respectuosos,
competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i
engrescadora, que facilita donar a les persones l’atenció que necessiten.

El nostre agraïment a tots els companys i companyes directives que mantenen
la dignitat de la seva feina i el respecte a l’equip malgrat les dificultats
que tenen per fer-ho.