QUE SÓN ELS RISCOS PSICOSOCIALS?

Els riscos
psicosocials són condicions de treball, derivades de l’organització del treball,
de les quals tenim estudis científics suficients que demostren que
perjudiquen la salut dels treballadors i treballadores.

Psico perquè ens afecten a través de
la psique (conjunt d’actes i funcions de la ment) i social perquè el seu origen és social: determinades característiques de l’organització
del treball.

Aquests
estudis identifiquen quatre grans grups de riscos psicosocials:

L’excés
d’exigències psicològiques del treball, quan
cal treballar ràpid o de forma irregular, quan el treball requereix que amaguem
els sentiments, callar l’opinió, prendre decisions difícils i de forma ràpida.
La
falta d’influència i de desenvolupament en el treball, quan no
tenim marge d’autonomia en la forma de realitzar les nostres tasques, quan el
treball no dóna possibilitats per aplicar les nostres habilitats i
coneixements, quan manca de sentit per a nosaltres,
quan no podem adaptar l’horari a les necessitats familiars o no podem decidir
quan es fa un descans.
La
falta de suport social i de qualitat de liderat, quan
cal treballar aïllat, sense suport dels superiors o companys i companyes, amb
les tasques mal definides o sense la informació adequada i a temps.
Les
escasses compensacions del treball, quan es falta al respecte,
es provoca la inseguretat contractual, es produeixen canvis de lloc o servei
contra la nostra voluntat, es dispensa un tracte injust o no es reconeix la
feina, el salari és molt baix, etc.

A més a
més, per a les dones hi ha un altre factor que afecta la salut: la doble
presència. Al principi del segle XXI, les dones continuen realitzant i
responsabilitzant-se majoritàriament, de la gran part o de tot, el treball
domèstic i familiar. Això implica una doble càrrega de treball si ho comparem
amb els homes. A més a més, però, el treball familiar i domèstic implica
exigències que les dones han d’assumir de forma simultània a les del treball remunerat.
Aquí és on entra l’àmbit laboral: l’organització del treball a l’empresa pot
impedir la compatibilització d’ambdós feines, malgrat disposar d’eines i
normativa per a la conciliació de la vida laboral i familiar.

L’origen
de l’exposició a aquests riscos té a veure amb les estratègies d’organització
del treball. És freqüent que aquestes estratègies impliquin tractar els
treballadors i les treballadores com a mers instruments de treball ignorant que
l’aprenentatge,

l’autonomia,
les relacions socials i l’estabilitat són necessitats humanes bàsiques que el
treball a les empreses ha de respectar.

En la
majoria d’empreses, l’organització del treball segueix basant- se en vells
principis que releguen les persones a obeir ordres i realitzar tasques que
altres han dissenyat i sobre les quals no es té cap influència. D’altra banda,
cada cop més les estratègies

empresarials
fomenten la competitivitat entre companys.

Finalment,
les condicions de treball cada cop ofereixen menys estabilitat i obstaculitzen
més el control de les nostres vides fora de l’empresa.

Malgrat
l’evidència científica sobre aquests riscos i el seu origen, els empresaris i
alguns tècnics de prevenció mantenen que es tracta d’un problema de
personalitat (“és fluix o és perversa”) o que respon a circumstàncies personals
o familiars dels treballadors

(“està
sol, s’ha divorciat, té tots els avis a càrrec seu, se li hi ha mort un
familiar…”). Des dels anys seixanta es realitza investigació sobre aquests
factors, i a través d’aquesta s’ha

demostrat
que l’excés d’exigències psicològiques, la falta d’influència i de
desenvolupament en el treball, la falta de suport social i qualitat de liderat
i les escasses compensacions poden ser nocives per a la salut, independentment
de la personalitat dels treballadors o de les seves circumstàncies personals o
familiars.

Organització
del treball, salut i riscos psicosocials

Podem
acceptar que la personalitat i les circumstàncies personals i socials juguen un
paper, però en l’àmbit de la prevenció el que importa són les condicions de
treball, si aquestes provoquen o no una exposició nociva als riscos. No se’ns
acut dir que

el
soroll a l’empresa és un problema dels sords. El mínim que fem és avaluar si el
soroll a l’empresa està en els límits establerts, independentment que un
treballador pateixi sordesa abans d’entrar-hi a treballar. Per fer prevenció no
hem de centrar-nos en la personalitat dels treballadors (que cadascú tingui la
seva) ni en la seva situació social, el primer que hem de fer és determinar si
les característiques de l’organització del treball

impliquen
exposicions nocives o no.

Els
riscos psicosocials no són un problema individual, de personalitat o que
respongui a circumstàncies personals o familiars, sinó que tenen el seu origen
en les condicions

de
treball i, específicament, en les condicions de treball derivades de l’organització
del treball.