La Intersindical considera insuficient el nou model de tarifes per al sector social externalitzat i reclama mesures que garanteixin una equiparació laboral real de les professionals del sector.

Un sector sostingut sobre la precarietat

Fa massa anys que el sector social externalitzat es manté gràcies a la precarització de les treballadores.

Salaris paupèrrims, sobrecàrrega de feina, alta rotació i serveis sostinguts amb plantilles exhaustes no són cap accident: són el resultat d’un model construït sobre la infrafinançació i la privatització dels serveis socials.

L’equiparació ha de dignificar les condicions laborals

Des de la Intersindical defensem que qualsevol equiparació salarial ha de servir per dignificar les condicions laborals de totes les treballadores del sector social, no per reforçar els interessos de les entitats ni perpetuar un model opac i desigual.

La patronal és un intermediari perfectament prescindible que, a més, acaba fent negoci amb diners públics destinats a l’atenció de les persones. Exigim un model de serveis socials 100% públics, feministes i totalment internalitzats.

Un acord que no pot amagar dècades de greuge salarial

Per això, parlar d’“acord històric” ens sembla exagerat. El que és realment històric és el pauperisme salarial que arrossega el sector social des de fa dècades.

És evident que qualsevol millora salarial és positiva, però també cal dir clarament que venim de molt endarrere. A quatre anys vista hi haurà increments salarials, sí, però després d’anys de pèrdua de poder adquisitiu i amb un IPC disparat, el greuge respecte al sector públic continuarà existint.

A més, el nou model continua deixant molt marge a les entitats per fer i desfer. Ens preocupa especialment que les treballadores amb salaris més baixos —com bona part del sector de gent gran o de la discapacitat— acabin rebent les pujades més insuficients, justament allà on més necessàries són.

La mobilització del sector ha estat determinant

Mentre alguns sindicats majoritaris fan festa major i es pengen medalles, convé recordar una evidència: si avui el Govern ha mogut fitxa és, sobretot, gràcies a la pressió, la mobilització i la confrontació sostinguda de les treballadores i de les plataformes del sector social. A l’hàbit de lluita que el sector va adquirint.

Des de la Intersindical tenim clar que no podem baixar la guàrdia.

Què pot sortir malament?

• Que l’equiparació continuï depenent de la “bona voluntat” de les entitats i no estigui garantida de forma efectiva.
• Que hi hagi treballadores excloses segons el conveni, el finançament o el tipus de servei.
• Que les forquilles salarials acabin beneficiant més els sectors menys precaritzats, deixant enrere les categories amb sous més baixos.
• Que es maquillin les dades salarials incorporant sous directius per aparentar millores inexistents.
• Que no es garanteixi una actualització salarial vinculada a l’IPC i es continuï empobrint les plantilles.
• Que el model sigui deliberadament complex i poc transparent.
• Que les entitats trobin escletxes per no aplicar les millores salarials a les treballadores.
• Que no existeixin mecanismes reals de fiscalització i control per evitar irregularitats i picaresca.
• Que es continuï destinant diners públics a estructures directives mentre les ràtios i les condicions laborals empitjoren.
• Que es consolidi un model de creixement basat en la privatització dels serveis socials i la dependència de grans fundacions i empreses.
• Que els costos acabin repercutint de nou sobre les famílies.

Reivindiquem una equiparació real i un model públic de cures

• Una equiparació salarial real per a totes les treballadores del sector social, independentment del conveni o del finançament del servei, sigui per concert econòmic o subvenció.
• Finançament delegat i cobrament directe de l’administració. Les patronals són intermediaris totalment prescindibles.
• Mecanismes públics de control, fiscalització i seguiment per evitar desviaments, irregularitats i portes giratòries.
• Transparència salarial i limitació de les diferències entre sous directius i plantilles.
• Actualització salarial vinculada a l’IPC per evitar noves pèrdues de poder adquisitiu.
• Internalització i gestió pública de tots els serveis essencials.
• Reconeixement i revalorització de les feines assistencials.

Per un sistema públic de cures comunitari que garanteixi assistència de qualitat per a tothom i salaris i condicions laborals suficients i dignes al seu personal.