Decidir per viure millor

Enguany La Intersindical centra les seves reivindicacions en tres de les principals qüestions que estan afectant les condicions de vida de la classe treballadora del país.

Els salaris, l’habitatge i els transports.

Ho fem perquè en els darrers 25 anys s’està produint una de les transferències de renda del treball cap al capital més grans de la història contemporània.

Aquesta transferència s’ha produït per mitjà d’un procés de congelació salarial que ha fet que, a Catalunya, els salaris hagin crescut molt per sota del cost de la vida: avui el salari mitjà és gairebé 6.000 euros anuals inferior al que hauria de ser si hagués evolucionat al ritme de l’IPC, acumulant una pèrdua mitjana de poder adquisitiu de prop de 64.000 euros per persona treballadora en els darrers 20 anys. Una situació que s’agreuja encara més en el cas de les dones, que arriben a percebre 5.500 euros menys a l’any que els homes.

A això s’hi suma un augment del preu de l’habitatge de lloguer d’un 70% i del de compra d’un 26%. I, també, una planificada desinversió en el transport públic que deteriora les condicions de vida de la majoria: en els darrers 10 anys, la inversió en Rodalies i Regionals no ha arribat ni a un terç del pressupostat per l’Estat, amb el conseqüent impacte en temps perdut, costos i qualitat de vida de centenars de milers de treballadors i treballadores.

La productivitat, a més, ha augmentat de manera sostinguda en els darrers anys: només entre 2019 i 2023 ha crescut més d’un 14%, tot i el discurs de la patronal i del govern del PSC que posa el focus en l’absentisme. Un relat que només explica una part molt minoritària de les baixes laborals a Catalunya -al voltant del 5%-, moltes d’elles vinculades a la salut mental, que s’han més que triplicat en una dècada.

De fet, la productivitat mitjana a Catalunya se situa al voltant dels 77.000 euros per persona ocupada, mentre que el cost laboral mitjà no arriba als 39.000 euros anuals. És a dir, es genera molta més riquesa de la que es reparteix.

Condicions de vida i sobirania

En aquest sentit, cal tenir en compte que el sistema fiscal espanyol grava principalment els fluxos de renda, però no pas l’acumulació de riquesa. Això explica que el 10% de la població concentri al voltant del 60% de la riquesa -i l’1% més ric prop del 28%-, amb patrimonis que pràcticament no tributen. A Catalunya, aquesta riquesa acumulada podria situar-se al voltant dels 800.000 milions d’euros, en contrast amb un pressupost de la Generalitat que no arriba als 40.000 milions.

Un context marcat per la manca de capacitat democràtica de Catalunya per decidir les condicions de vida de la majoria de la població. Una limitació de primer ordre que impedeix establir un salari mínim adequat al nostre context social i econòmic -com a mínim de 1.500 euros-, avançar cap a la reducció de la jornada laboral a 32 hores per repartir el treball i la riquesa, garantir unes pensions públiques dignes que evitin haver d’allargar la vida laboral mentre se’n posa en dubte la viabilitat malgrat la riquesa que es genera, desplegar mesures efectives per assegurar la vehicularitat de la llengua catalana o disposar d’una mobilitat al servei de la classe treballadora arreu del país.

Som davant d’un marc polític, un sistema econòmic i un model productiu que, sense cap contrapoder que l’aturi, es dirigeix cap a una acumulació creixent de riquesa en cada cop menys mans, a través de salaris que no s’adeqüen al cost de la vida, de l’especulació immobiliària i de la desinversió en els serveis públics i la protecció social.

En aquest context, l’extrema dreta i els qui hi pacten actuen sense fre per qüestionar la protecció social i els serveis públics, assenyalar els més vulnerables, estendre la por i impulsar polítiques d’impunitat  -aquí i arreu del món- que consoliden la precarietat, l’espoli, les guerres i les migracions forçades.

Marc Català de Relacions Socials i Laborals

Davant d’aquesta realitat, la lluita per les condicions de vida és, també, una lluita per la democràcia i la sobirania. Menys capacitat de decidir des de Catalunya implica menys drets col·lectius i menys redistribució de la riquesa.

Per això, cal disposar d’un Marc Català de Relacions Socials i Laborals que permeti fixar les regles del joc en funció de les necessitats de la majoria i no dels interessos d’una minoria.

I cal fer-ho des de l’organització i les aliances àmplies de la classe treballadora, bastint el contrapoder necessari per disputar el model polític, econòmic i social existent.

La riquesa hi és. El que falta és decidir com es reparteix.

Perquè només amb més democràcia, més sobirania i més organització podrem garantir una vida digna per a la majoria.

Descarrega el material i fes-ne difusió al teu centre de treball!

Cartell en PDF (descarrega aquí)
Cartell en PNG (descarrega aquí)
Manifest en PDF (descarrega aquí)
Manifest en PNG 1 (descarrega aquí)
Manifest en PNG 2 (descarrega aquí)
Més informació: primerdemaig.cat
Header correus (descarrega aquí)
Capçalera (descarrega aquí)