Sergi Perelló, Secretari general de La Intersindical
Alertàvem fa uns dies de la intencionalitat de les patronals —i ara també del govern del PSC a la Generalitat de Catalunya— de distorsionar el concepte de les baixes laborals vinculant-les sistemàticament amb l’absentisme.
Ara resulta que el CatSalut, és a dir, la Generalitat de Catalunya, ha incorporat nous indicadors sobre la durada de les baixes laborals dins l’acord de Contraprestació per Resultats amb els equips d’Atenció Primària. Dit d’una altra manera: condiciona el pressupost dels Centres d’Atenció Primària —un dels bastions més importants de la sanitat pública— a la reducció de la durada de les baixes per patologies osteomusculars i de salut mental.
Repetim-ho: l’absentisme és no presentar-se a la feina de manera injustificada. Tota la resta són baixes laborals sotmeses a control mèdic del sistema sanitari, de les mútues o de la Seguretat Social. De fet, només el 5% de les absències als centres de treball són injustificades; la resta són baixes laborals.
Tornem a esmentar l’informe que va publicar la mateixa PIMEC sobre l’augment de les baixes laborals per patologies relacionades amb la salut mental —ansietat, depressió o estrès—: des de 2015 s’ha passat de 62.523 casos a 182.753 el 2024. S’han triplicat.
No cal insistir que els riscos psicosocials estan vinculats a la pressió constant pels resultats, a jornades intenses i mal distribuïdes, al poc control sobre la pròpia feina i, especialment, a l’elevada temporalitat i precarietat. També hi influeix l’angoixa que genera l’encariment descontrolat de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, i uns salaris que han perdut 35 punts de poder adquisitiu els darrers 20 anys.
El més greu de tot és que un govern que es defineix com a progressista assumeixi el relat de les patronals, mentre els grans grups econòmics concentren un 60% de la riquesa de Catalunya —el que equival a 800.000 milions d’euros mentre el pressupost escapçat de la Generalitat és de 40.000 milions d’euros— i la pressió fiscal recau principalment sobre les rendes del treball. Els treballadors i treballadores, en canvi, contribueixen cada mes mitjançant unes nòmines estrictament controlades per l’Estat.
Cal recordar qui s’està enriquint a través d’un dret bàsic com l’habitatge, en un procés de transferència de rendes del treball al capital que s’ha intensificat en les darreres dècades: els lloguers han augmentat un 70% des de 2004. Que el govern del PSC contribueixi a aquest relat és encara més vergonyós.
Fer aquest joc a les patronals és un símptoma més de la deriva neoliberal de fa dècades del PSC i d’aquells partits i entitats que callen davant mesures com aquesta mentre van a les conferències d’Aliança Catalana a l’Hotel Palace. És també una de les causes de la desafecció de la classe treballadora cap a unes administracions que han deixat de protegir-la davant les vulnerabilitats d’un sistema econòmic que elles mateixes promouen. Aquest context ajuda a explicar, en part, el creixement de l’extrema dreta i el seu discurs contra la protecció social i els serveis públics, drets conquerits col·lectivament i no pas concessions gracioses del poder.
Com a sindicat compromès amb el país i amb la classe treballadora, exigim la retirada immediata dels nous indicadors del CatSalut sobre la durada de les baixes laborals. Reclamem també un debat real sobre les causes estructurals de l’augment de la incapacitat temporal.
Defensem un model sanitari públic català que protegeixi els drets socials i reforci l’Atenció Primària. La baixa laboral no és un problema pressupostari, sinó una expressió de les condicions de salut i de treball de la societat. Abordar-la des d’una òptica estrictament economicista té una clara intencionalitat de degradar encara més les condicions de vida de la classe treballadora.
