La Intersindical condemnem el desallotjament dut a terme a l’antic Institut B9 del barri de Sant Roc, a Badalona, que ha afectat desenes de persones que vivien en una situació de vulnerabilitat social i econòmica extrema. Aquest desallotjament s’ha executat sense garantir alternatives d’habitatge ni un acompanyament social adequat, deixant les persones afectades en una situació encara més precària.
Moltes de les persones desallotjades es troben en situació administrativa irregular i havien convertit aquest espai en una solució de supervivència davant la crisi d’habitatge estructural que viu Catalunya. Aquesta situació no és fruit d’una elecció individual, sinó de polítiques públiques que expulsen i exclouen, començant per una Llei d’Estrangeria que impedeix a milers de persones treballar legalment, participar plenament en la vida social i sortir de la pobresa.
Denunciem que el desallotjament s’ha produït en ple hivern, sense garantir allotjament alternatiu, recursos suficients ni assessorament legal a les persones afectades. Un cop més, les administracions han optat per una resposta basada en l’expulsió, delegant en les entitats socials i solidàries una responsabilitat que és estrictament pública.
Les reiterades denúncies de les entitats veïnals del barri de Sant Roc, que feia mesos que reclamaven solucions dignes tant per a les persones que hi vivien com per al conjunt del veïnat, han estat ignorades. L’actuació policial, sense un pla social previ i coordinat, evidencia una manca absoluta de voluntat per abordar les causes estructurals del problema.
Des de La Intersindical exigim a la Generalitat de Catalunya que assumeixi les seves responsabilitats i activi de manera immediata recursos d’emergència habitacional, allotjaments dignes i un acompanyament social integral per a totes les persones desallotjades. Alhora, reclamem polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge i combatin l’exclusió social.
Així mateix, exigim l’aprovació immediata de la ILP per a la regularització de les persones en situació administrativa irregular, actualment pendent al Congrés dels Diputats. Sense drets laborals i sense regularització administrativa no hi ha inclusió possible, ni cohesió social, ni una sortida real de la pobresa.
Reafirmem que cap desallotjament hauria de produir-se sense alternatives habitacionals reals i que la resposta als assentaments precaris no pot ser la repressió, sinó la garantia de drets: habitatge, feina i regularització per a totes les persones.
