Reduir la jornada laboral és una aposta pel futur del país.
Des de La Intersindical defensem la necessitat urgent de reduir la jornada a 37,5 hores setmanals com a pas previ cap a la setmana laboral de 32 hores.
Aquesta mesura, que ja s’aplica parcialment als sectors industrials i públics, és essencial per millorar la salut, el benestar i la igualtat dels treballadors i treballadores, i per impulsar un model productiu sostenible i socialment útil als Països Catalans.
Fa mesos que dura l’estira-i-arronsa per tal d’aprovar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, amb l’oposició de totes les patronals –tant d’arreu del país, com del País Basc i d’Espanya – de Junts i del PNB, dels guardians del capital de la dreta extrema i l’extrema dreta encapçalats per PP, Vox i Aliança Catalana i d’un PSC i un PSOE que ja els va bé la pressió de tots aquests per deixar-ho morir, com estan fent amb l’oficialitat de la llengua catalana a la UE.
Un debat clau per al model productiu dels Països Catalans
Una reducció que ja s’aplica als sectors més estables i amb millors condicions laborals, com ara la indústria i els serveis públics, i que a Catalunya frega el 30% dels convenis. Però no arriba als sectors amb pitjors condicions, més atomitzats i més precaritzats, com ho és l’extens i divers sector dels serveis que al nostre país ja gairebé és el 80% de l’economia.
Una mesura que no arriba als sectors més precaritzats
Una part del sector serveis es caracteritza pel nul o baix valor afegit, per la poca utilitat social a l’estar vinculat a activitats que no aporten gaire al benestar ni a la sostenibilitat ambiental del conjunt del país i per uns baixos salaris i unes jornades laborals que sovint disten, fins i tot, de complir les 40 hores setmanals. No cal dir que el turisme o el porcí, i totes les activitats associades, són uns d’aquests sectors. Però n’hi ha d’altres que sí que tenen una funció cabdal a la nostra societat, com són les cures, que pateixen uns nivells d’explotació i precarietat molt grans i que cal que tinguin una millora significativa de les seves condicions. La reducció de la jornada laboral n’és una, però és només una peça.
Cap a la jornada de 32 hores: una transformació necessària
La Intersindical reclamem de fa temps avançar cap a la jornada laboral de 32 hores. La reducció a 37,5 hores és un insuficient, però necessari pas per aquest canvi que va més enllà de la jornada i té a veure amb quin model productiu volem pel conjunt dels Països Catalans.
Un nou model econòmic més just i sostenible
Reduir la jornada té efectes importants en la millora de la salut i el benestar de treballadors i treballadores, amb la descàrrega que pot significar per a una sanitat pública que ha patit retallades i que s’ha actualitzat ben poc els darrers anys després de l’augment demogràfic que hi ha hagut. Una sanitat pública que hauria de treballar més en la prevenció que en la cura, i la reducció de la jornada pot tenir aquesta funció. No cal dir que reduir la jornada vol dir poder descansar més, dedicar més temps a activitats culturals i esportives o avançar en la igualtat de gènere.
Però la raó més important per a reduir la jornada laboral té a veure en quin model productiu volem pel nostre país. Un model que sigui socialment útil, que reparteixi la riquesa de manera més equànime i enforteixi la cohesió social per tothom. No podem continuar apostant per aquesta Catalunya dual amb un important contingent de treballadors i treballadores que tenen el mateix paper que tenia l’esclavatge per acumular ingents quantitats de beneficis en ben poques mans. Un escenari que s’agreuja de manera molt greu amb la rellevància que ha pres l’especulació centrada en un bé de primera necessitat com ho és l’habitatge i que està empobrint significativament la nostra societat.
Reduir la jornada laboral empeny a modificar un model productiu que ha posat un pes excessiu en el turisme de masses, en els esdeveniments estacionals i en els parcs temàtics no tan sols els lúdics, sinó en el de ciutats i viles convertides en simples decorats. I aquests són els sectors que ha de reduir el seu pes perquè generen pobresa per molts i beneficis privats per pocs.
La nostra economia ens ha de ser útil per a la majoria i s’ha d’enfocar en allò que socialment ens serveixi com a societat, com per exemple amb la innovació i la investigació per disposar d’una indústria sostenible de valor afegit, un sector primari viu i que faci una funció preventiva i ambiental fonamental o en la dignificació del sector de les cures per poder cuidar bé la gent i amb persones que ho facin en bones condicions.
Trencar amb l’especulació i els baixos salaris
Trencar amb el model de l’especulació, perquè és això, té implicacions importants en l’estructura laboral perquè no fa tant rendibles els sectors de la cultura del pelotazo, i en promou d’altres amb millors condicions. Tenir millors salaris, tal com tenim el sistema actual de protecció social, és cabdal per disposar d’uns serveis públics eficients i sobretot per garantir un sistema públic de pensions sostenible, digne i per tothom. El model actual de baixos salaris és un perill per la cohesió social del país i pel sistema de protecció i seguretat social. És més, és el caldo de cultiu on s’aferra l’extrema dreta per poder tombar els drets socials i laborals assenyalant els treballadors en lloc del lucre privat.
Per tant, no pot ser que per mitjà de l’aportació a l’erari públic que fem tots els treballadors i treballadores, i que som la majoria de la població, paguem la festa privada de quatre que s’estan enriquint amb baixos salaris i pisos a preu d’or. Cal acabar amb aquesta transferència de rendes del treball al capital que estem fem la majoria de la població i que l’únic que fa és cobrir allò que no aporten molts empresaris pagant salaris miserables o molts tenidors especulant amb l’habitatge mentre, a més, estenen el discurs que cal reduir encara més la fiscalitat. Per ells, evidentment.
Una economia útil per a la majoria i respectuosa amb la llengua
Hem de ser molts conscients de la necessitat de transformar el model actual, amb la reducció de la jornada laboral però també amb un salari mínim adequat al nostre context econòmic i social, amb la fi de l’especulació immobiliària o amb una xarxa de transports públics digna. Perquè no tenim Estat ni competències en matèria sociolaboral i això també té implicacions pel que fa a la situació actual de llengua catalana i, per tant, de la cohesió social.
Conclusió: treballar menys per viure millor
Millors condicions laborals són l’oportunitat per garantir uns mínims de benestar a la majoria de la població, més sentiment de pertinença i més capacitat d’incidir en l’extensió del català com a llengua vehicular tot desmuntant l’onada reaccionària que s’estén per fer-nos més pobres i menys lliures.
No és qüestió d’estar en contra del turisme, com alguns diran, és qüestió de dimensionar la nostra economia des del principi del bé comú, la sostenibilitat ambiental i el futur del nostre país i la llengua que parlem fa segles, malgrat els intents de fer-la desaparèixer per tots els mitjans possibles. Perquè el debat del futur del país i el futur de la llengua no el podem desvincular del model productiu que tenim.
Les patronals i els partits que continuen fomentant el model de la precarietat haurien de ser conscients de la seva responsabilitat pel que fa al futur del país.




