Aquest 28 de juny, La Intersindical ens sumem com cada any a les reivindicacions del moviment LGTBIQA+ més combatiu. En peu, lluitant contra l’opressió sexual i de gènere i també contra l’opressió nacional i de classe.
Aquesta diada per l’alliberament sexual i de gènere, la situació de la classe treballadora arreu del món és de les més convulses de les darreres dècades. El genocidi sionista sobre el poble de Gaza o l’escalada bèl·lica entre Israel i l’Iran són només un exemple dels més de 30 conflictes armats que arrabassen les vides de milions de persones en el planeta.
Conflictes que amaguen la voluntat imperialista de les potències mundials i les corporacions transnacionals per controlar els recursos i desposseir pobles i persones. A la vegada que són els instruments que els permeten legitimar el negoci de la indústria militar i enriquir-se amb el comerç d’armes. Aquest context ha estat intensament abonat pels discursos d’odi de la dreta i l’extrema dreta mundial i sovint legitimat per governs pretesament democràtics, arreu del món.
L’Extrema dreta bel·ligerant
Als Països Catalans, els governs d’extrema dreta de les Illes i el País Valencià són especialment bel·ligerants contra els drets nacionals i lingüístics, i les reivindicacions feministes transformadores, entre aquestes, les vinculades al col·lectiu Trans. En el conjunt de la nació, les polítiques neoliberals -classistes, racistes i patriarcals- agreugen les condicions de vida del col·lectiu LGTBIQA+ que pateix les conseqüències de dècades de
marginació, discriminació i violències.
Arreu, aquesta situació de reculada democràtica i creixent militarització de les nostres societats té un impacte clarament regressiu pel que fa als drets de la classe treballadora.
Violència LGTBI-fòbica
En l’entorn laboral, les violències LGTBI-fòbiques s’expressen mitjançant la discriminació en l’accés al treball i la promoció professional per raó d’orientació sexual, identitat i expressió de gènere i en la manca de protocols d’abordatge de les violències LGTBI-fòbiques.
Enfront d’aquesta aliança salvatge entre capital i patriarcat, a la feina i arreu, cal continuar construint una alternativa que posi les persones i els pobles en el centre, que se sustenti sobre els principis de la justícia social, la pau i el respecte als drets i les identitats.
Des de la Intersindical, continuem construint la República Catalana de la classe treballadora des dels centres de treball!
Ens trobem organitzades, dissidents i combatives a les manifestacions de Girona, i Barcelona convocades pel moviment LGTBIQA+
