Aquest 1r de Maig de 2025, hem tornat a sortir al carrer per dir ben alt i clar que volem decidir per viure millor. Ho hem fet a Barcelona i Girona, acompanyats de centenars de treballadors i treballadores que no defalleixen. Hem demostrat un cop més que només la força col·lectiva pot obrir camí cap a una vida digna per a tothom.

A Barcelona, hem omplert els carrers amb una manifestació combativa que ha culminat amb un acte sindical. Hi han intervingut els nostres secretaris generals, Sergi Perelló i Núria Ferrandis, que han posat paraules a la indignació i l’esperança d’una classe treballadora que pateix la precarietat, però no es resigna.

Sergi Perelló ha recordat que només organitzats podrem transformar la realitat, i que cal un Estat català al servei de la majoria per garantir drets laborals, habitatge, serveis públics i una vida digna.

Núria Ferrandis ha denunciat la cronificació de la precarietat, especialment entre les dones i al sector de les cures, i ha fet una crida a enfortir un sindicalisme combatiu, feminista i de país, capaç de fer front al feixisme i de construir un horitzó just i col·lectiu.

L’acte s’ha obert amb una representació escènica en tres blocs que ha connectat les lluites històriques amb les del present, posant el focus en les dones sindicalistes i les treballadores invisibilitzades. Un homenatge viu, emocionant i combatiu que ha donat pas als discursos centrals.

A Girona, hem omplert la plaça dels Jurats amb un acte en format vermut amb parlaments de diferents moviments socials de la ciutat en el qual hem alçat la veu per posar en relleu les desigualtats laborals que patim al territori: manca d’un transport públic digne, dificultats d’accés a l’habitatge, feminització de la pobresa i externalització dels serveis públics.

Després del manifest, l’acte ha continuat amb música i un vermut popular que ha reafirmat la nostra manera de fer: mobilització, comunitat i compromís.

Aquest 1r de Maig hem tornat a defensar les nostres propostes amb claredat i fermesa:

• Un salari mínim català de 1.425 euros
• Una jornada laboral de 32 hores
• Habitatge i transport públic digne per a tothom

Reivindiquem aquestes mesures perquè sabem que són possibles i necessàries. No volem engrunes, volem decidir-ho tot. I per fer-ho, ens cal sobirania: política, laboral, econòmica i social.

La jornada d’avui ha estat un èxit, per l’afluència, pel to combatiu i per la convicció compartida: no ens aturarem fins a construir un país just, viu i lliure.

Continuarem organitzant-nos arreu del país i als centres de treball. Amb fermesa, amb esperança i amb el compromís intacte.

Visca la classe treballadora!

Visca la Terra!