Els treballadors i les treballadores de Catalunya no podem decidir una Jornada Laboral que s’adeqüi al segle XXI perquè l’Estat espanyol no ho permet.

Des de la victòria de les 8 hores diàries assolida per la classe treballadora catalana a la Vaga de La Canadenca, hem estat treballant 40 hores setmanals durant 106 anys. Ara, en el marc de la necessària transició ecosocial i els canvis en el model de producció a nivell global hi ha dos camins; garantir els drets de les majories treballadores o augmentar els privilegis d’unes minories enriquides.

Una transició ecosocial justa que millori el benestar i els drets de les majories treballadores vol dir repartir la feina i fer menys hores amb el mateix salari. De riquesa n’hi ha més que suficient.

Les experiències pilot reeixides de reducció de la jornada laboral que s’han dut a terme a Europa han demostrat que, un increment del descans i el temps lliure, millora la qualitat de vida dels treballadors i treballadores. Contràriament al que afirmen algunes patronals catalanes, que sembla que visquin instal·lades al segle XIX, convé avançar no només cap a una major redistribució de la riquesa sinó també cap a un escurçament de la jornada laboral.

La Intersindical entenem que hi ha les condicions per establir la jornada laboral de 32 h setmanals millorant les condicions de vida de la classe treballadora catalana, però tot això no és possible ara per ara perquè la Jornada Laboral Catalana actual la decreta el govern de l’Estat.

L’Estat espanyol no permet l’exercici del dret d’autodeterminació ni disposar de competències en matèria laboral. El centralisme de l’Estat afecta les nostres condicions de vida perquè no podem decidir sobre la Jornada Laboral.

La Intersindical reclamem un Marc Propi de Relacions Socials i Laborals que permeti a la Generalitat de Catalunya regular la jornada laboral a 32 hores setmanals,  en pugui planificar l’aplicació i faci passes valentes per una feina digna i un model productiu al servei del país i el planeta.