La Sentència del Tribunal Suprem 508/2025, de 5 de febrer (ECLI:ES:TS:2025:508), denega la possibilitat del vot telemàtic en les eleccions sindicals i representa una oportunitat perduda per adaptar el sistema electoral sindical als avanços tecnològics i a les necessitats de la societat actual.

En un context on la digitalització ha transformat gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana, incloent l’administració pública, les empreses privades i les relacions laborals; la decisió del Tribunal Suprem és anacrònica i desconnectada de la realitat social del segle XXI.

La decisió ignora les barreres que el vot presencial pot suposar per a determinats col·lectius. Treballadors amb mobilitat reduïda, aquells que es troben en llocs de treball allunyats o persones amb horaris laborals inflexibles podrien veure’s beneficiats per una opció de vot telemàtic que facilités la seva participació.

No obstant, el Tribunal Suprem opta per mantenir un status quo que esdevindrà obsolet en poc temps. Aquesta actitud conservadora no només limita el dret a la participació dels treballadors sinó que també envia un missatge negatiu sobre la capacitat de les institucions per adaptar-se als nous temps.

La Sentència 508/2025 del Tribunal Suprem representa un pas enrere en l’evolució democràtica i tecnològica del país. En lloc de tancar les portes al vot telemàtic, era el moment d’explorar solucions que garantissin la seguretat i accessibilitat del procés electoral, adaptant-se així a les necessitats i realitats de la societat actual.

L’article 3 del Codi Civil disciplina que les normes han de ser interpretades segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució històrica i la realitat social del temps en què s’apliquen.

El Tribunal Suprem, malgrat reconèixer que el vot telemàtic no està prohibit en la regulació actual, i fins i tot està permès en els casos dels Consells de Policia o les eleccions sindicals a les Administracions Públiques, considera que en no estar previst ha de considerar-se que si el poder legislatiu el volgués permetre així ho hauria fet expressament.

S’ignora d’aquesta manera la configuració general de la Constitució de 1978 que aposta per un model cívic i participatiu en les seves clàusules d’Estat social i democràtic (art. 1), igualtat material (art. 9.2) o directament de participació política (art. 23).

Més enllà dels principis constitucionals, l’Estatut dels Treballadors preveu un sistema de representants unitaris que tenen la finalitat de representar la totalitat dels treballadors del centre de treball (arts. 61, 62 i 63 ET), pel que resulta evident que forma part de l’esperit de la norma fomentar la màxima participació, especialment si considerem que la representativitat sindical es calcula d’acord amb els resultats de les eleccions sindicals (art. 75.7 ET).

Des de La Intersindical defensem la democratització de l’economia i les relacions laborals, apostant des de fa temps per models electorals que facilitin al màxim la participació dels treballadors en l’empresa i advocant per aconseguir l’arribada de la democràcia als centres de treball. Per aquests motius ens neguem a quedar-nos arrelats en el passat i defensem la modernització del procediment electoral.