Cada 8 de març, el moviment feminista del nostre país surt als carrers massivament en el marc, els darrers anys, d’una jornada de vaga general. Un dels sindicats convocants d’aquesta jornada de lluita sociolaboral és la Intersindical.

Aquestes vagues són importants perquè contribueixen a posar el focus en el conjunt de desigualtats, discriminacions i violències que patim les dones en l’àmbit laboral. Reflex de les que patim en la resta d’esferes de la vida. Des d’una mirada interseccional de la realitat sabent que les dones i nenes d’aquest país estem patint -i si no continuem organitzades- patiran discriminació pel fet d’haver nascut, en paraules de Maria Mercè Marçal: dones, de classe baixa i nació oprimida.

Per tant, a la vegada posem el focus en una qüestió fonamental: que és indestriable la lluita feminista per l’emancipació de gènere,  de la lluita per la millora de les condicions laborals per la classe treballadora dels Països Catalans i la justícia social, i la lluita  per la independència del nostre poble.

Ras i curt, no serem dones ni treballadores lliures si no vivim dignament en una nació emancipada. Cal ser, ara i sempre, tres voltes rebels. Per tant, hem d’avançar cap a la construcció d’un moviment de masses que lluiti pels drets de les dones treballadores catalanes.

El moviment Feminista s’ha referenciat en cada època i territori en la lluita de les dones que ens van precedir, conscient que de la mateixa manera que el patriarcat ha estat clau per perpetuar la desigualtat i la violència sobre les dones i nenes la llarg de la història, també és cert que en cada etapa les dones s¡han organitzat per combatre’l.  I les conseqüències positives, en menor o major grau en funció del territori i del context sociopolític. Això és molt important perquè permet visibilitzar el caràcter sistèmic del patriarcat, i alhora la utilitat de la lluita contra l’opressió

Tenim poca memòria col·lectiva d’aquestes lluitadores perquè la història la escriuen els vencedors i esborren el passat. Tanmateix el moviment feminista està/estem tossudament compromeses a recuperar la seva memòria. La Intersindical som volgudament continuadores d’un fil lila i roig que a través de moltes lluites i repressió cruenta, ens ha cedit el protagonisme de la lluita. Com a milers de dones més en aquest país. Ara ens toca a nosaltres lluitar com abans els hi va tocar a elles en condicions infinitament més dures!

El moviment feminista sovint ha recorregut a l’etapa sufragista per trobar aquests referents, sobretot en la seva tradició espanyola, agafant de referent a l’advocada i ponent de la constitució de 1931, Clara Campoamor.

A nivell global, es reivindiquen a aquelles màrtirs del moviment sindicalista i feminista nordamericà que van morir el 1857 a la fàbrica Cotton o el 1911 a la  Triangle Shirtwaist Company

Al nostre país, també s’està fent una tasca de recuperació de les lluites obreres i antifeixistes , de les lluites contra l’opressió colonial i patriarcal protagonitzades per dones. Recuperar la seva memòria és tant un exercici de reparació històrica. com d’autoafirmació social i nacional. Som classe treballadora, som nació catalana.

La Intersindical fa uns anys que hem iniciat aquest camí de visibilització i recuperació de la memòria col·lectiva posant el nom de lluitadores a les seus de Girona (Isabel Vila -Isabel Cinc Hores); Tarragona; LLeida.

La seva lluita, la nostra força

La Unió Territorial de la Intersindical a l’Anoia hem rescatat aquest conflicte laboral com un símbol de resiliència laboral, de compromís sindical i polític. Ens hem autoimposat el deure de rescatar de l’oblit nacional “La Trabala” i les setze teixidores de Carme. Volem fer de les seves figures, mites vivents 150 anys després dels fets.

Per aquest motiu el nostre local a Igualada dur el nom de La Trabala, amb un placa, instal·lada en la seva paret lateral, que li ret homenatge.

La vaga de teixidores del 1881 a l’Anoia

El conflicte d’Igualada, Capellades i Carme es va estendre entre 1881 i 1882 protagonitzat per les teixidores a mà -mentre que els homes teixien amb màquines- Esclata com a conseqüència de les dures condicions laborals i els abusos (també sexuals) dels empresaris i els càrrecs de comandament laboral de l’època, sumat a l’acomiadament de dues treballadores de la fàbrica de l’empresari Ramón Godó. A tall de context: el conveni laboral vigent a Igualada en aquell moment era de l’any 1854 i fixava la jornada laboral en 13 hores diàries.

A tot això, cal no oblidar que les teixidores i teixidors estaven organitzades a la Societat de Teixidors d’Igualada, una organització gremial que capitalitza el moviment obrerista de l’època (majoritàriament llibertari). Aquesta organització havia celebrat la seva assemblea pocs dies abans de l’esclat del conflicte al Teatre Tívoli d’Igualada, on hi va prendre la paraula la líder de les teixidores, Josefa Aguilera.

Aguilera era una oradora abrandada i capaç de fer arengues que van permetre mantenir la moral de les vaguistes. És especialment coneguda pel seu discurs, ja en ple conflicte (19 de juliol del 1881) al Camp de Matoses de la ciutat d’Igualada, actualment és la Plaça de Cal Font. Per sort i gràcies a La Il·lustración Española y Americana, en conservem una litografia:

A la litografia podem observar clarament com les dones (i nenes) treballadores van passar al capdavant de la vaga. A la dreta de la imatge veiem als teixidors i al centre, a totes les teixidores envoltant a Josefa Aguilera.

De fet, és el lideratge i sacrifici de les dones que fan triomfar la vaga. Ens hem d’imaginar a piquets de dones recorrent la comarca i requisant el material que les filatures necessitaven per treballar, alhora que impedien que les treballadores d’aquells punts que no s’havien sumat a la vaga fessin fracassar-la.

Els conflictes van ser reiterats i hi van haver diversos xocs amb elements de la Guàrdia Civil muntada destinats a Capellades i a Montmaneu. De fet, fins es va destinar a sofocar la vaga a tropes de cavalleria del Regiment de Tetuan.

I la sang va arribar al riu (o a la riera, en aquest cas). A Carme, una treballadora esquirola va apunyalar a la líder vaguista Caterina Vicenta Casanova i Sanahuja “La Trabala”, deixant-la ferida d’extrema gravetat. Ella i les integrants del piquet van ser processades per “robatori amb violència, desordres públics, coaccions i desobediència a l’autoritat”. El procediment decauria contra la Trabala pel seu estat greu de salut que li va provocar la mort.

Les setze teixidores de Carme van ser trobades culpables dels fets i delictes que se’ls imputava i condemnades per l’Audiència Provincial de Barcelona (1882) a dos anys i un dia de presó. Complirien la sentència a Igualada i sortirien en llibertat el 4 de novembre de 1884  No haurien d’assumir el cost de les multes gràcies a la solidaritat obrera.

COMPROMESES CONTRA TOTA OPRESSIÓ, LA LLUITA CONTINUA!