El 1946, Robinson va dir que “la infermeria és el mirall en el que es reflexa la situació de la dona a través del temps”. Aquesta frase vincula directament la infermeria amb el moviment feminista, i es que aquesta professió, des dels seus inicis, ha estat arrelada als rols de gènere, al ser una activitat femenina en major part, comportant així desigualtats de poder.
Al llarg de la història s’ha associat el paper de la dona i la seva funció reproductora a la tasca de cures, històricament invisibilitzades, poc o gens remunerades i relegades a l’àmbit domèstic. Així doncs, les dones, per ser considerades amables, bones, carinyoses, empàtiques, entre d’altres atributs, van ser limitades al rol de cuidadores, les quals ocupaven un rol inferior al de l’home a la societat, ja que ells formaven part de l’esfera pública i visible.
Si traslladem aquest fet a la infermeria, és d’esperar que quan les dones aconsegueixen introduir-se a l’esfera professional, ocupin un lloc que es considera en molts aspectes com una extensió del seu rol privat, i en conseqüència una subordinació al rol masculí associat a la medicina. Per consegüent, la professió infermera continuava essent invisibilitzada, a més de no estar regulada. Les infermeres no rebien cap formació acadèmia ni cap reconeixement per la feina que feien. És per això que la figura de Florence Nightingale va ser molt important, ja que va convertir la professió sanitària en una disciplina amb formació obligada i coneixements sanitaris avançats. Aquest fet comporta un canvi en la història de la infermeria i de la dona, i gràcies a moltes altres autores podem gaudir de la professió infermera tal i com la coneixem actualment.
Però tot i aquest avanç, la funció de les infermeres ha continuat obeint l’estereotip de gènere femení, ja que l’ús que s’ha fet de la imatge femenina de les infermeres comporta una carrega simbòlica que interfereix al desenvolupament professional, deixant a la vista desigualtats i faltes de respecte importants.
La influència del gènere a la professió infermera ha provocat una falta de reconeixement social d’aquesta. Com deia Carles Capdevila a Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria: “m’adono de la feinada que fan i de com arriben a ser d’invisibles”.
Les infermeres hem de fer ús del feminisme com a eina de denúncia i transformació, organitzar-nos amb les companyes de treball sense competir ni potenciar la segregació salarial. També s’ha de poder trencar el sostre de vidre i assumir càrrecs directius i de gestió, on es prenen les decisions sobre la nostra professió.
Així doncs, amb el motiu de celebració del dia de la Infermera, volem reivindicar la professió.
