“No veig una estratègia de privatització de la sanitat a Catalunya”

Publica l’Economic

La privatització de la gestió del CAP de l’Escala ha
estat un error, no un canvi de línia

El que té sentit és derivar la gestió a entitats
formades per professionals de la salut

Jo no he llegit cap informe que recomani
la privatització de l’ICS

Crisi, reajustaments de plantilla,
retallades i, enmig d’un panorama ja per si sol complex, els temors d’una
privatització de la sanitat pública catalana. L’ofec financer de la Generalitat
ha generat el context per parlar d’un camí que altres governs com el madrileny
han iniciat sense complexos, i notícies com l’adjudicació de la gestió del CAP
de l’Escala a l’empresa privada Eulen no han fet sinó “activar totes les
alarmes”, tal com reconeix el catedràtic d’economia de la UPF, president de
l’Associació Mundial d’Economia de la Salut i membre del consell assessor de la
Generalitat per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari, Guillem López-
Casasnovas.

Està justificat pensar que anem cap a una
privatització de la sanitat pública a Catalunya?

Estar atents des d’un punt de vista ciutadà perquè la
urgència dels polítics -marcada per la consolidació fiscal- no malmeti
coses importants, està més que justificat. Des d’un punt de vista acadèmic,
s’ha de parlar de privatització quan els polítics es desresponsabilitzen
deixant d’instrumentar mecanismes de finançament i de forçar l’assegurament
obligatori, i de moment no és això el que s’està fent. El que fa l’autoritat
pública és introduir elements de finançament i de gestió privada que
complementin el finançament públic (copagament) –en això, Catalunya ha estat
pionera– i transferir elements de la gestió pública a la gestió privada
–Catalunya, en això últim, ha fet molt poc–. El senyal d’alarma ha sortit quan
una empresa aliena als professionals sanitaris i que no té experiència concreta
en la gestió de serveis sanitaris ha guanyat la concessió per a l’explotació
del CAP de l’Escala.

S’ha traspassat una línia.

Fins ara tota la descentralització de la gestió que
havia fet el sector públic s’havia basat en híbrids (fundacions, consorcis) i
en les noves EBA (entitats bàsiques associatives), que són formes d’autogestió
professional tant a través de cooperatives com de SL. Quan això ho estens a una
empresa que és una SA pura i dura que reparteix dividends i que no està
constituïda per professionals sinó per gestors de serveis, efectivament estàs
traspassant una línia.

Per què és atractiu per a una empresa portar la gestió
d’un CAP?

Perquè sobre la base de la concessió pública hi poden
construir més fàcilment prestació privada. La sanitat privada és alternativa i
complementària a la pública, però en una situació com l’actual de rendes a la
baixa és molt complicat que el ciutadà estigui disposat a pagar molt més per un
paquet complet a la privada. En canvi, si entres en l’explotació de la pública
pot resultar bastant més fàcil oferir a aquests ciutadans determinats serveis
extra com ara els bucodentals i de podologia, o les prestacions que restin fora
de catàleg pagant una aportació marginal.

Paguen per tenir accés a una cartera de clients.

Aconsegueixen tenir capturada una població i amb una
mica de màrqueting pots mostrar-los les insuficiències de la pòlissa pública i
alhora oferir-los a un preu no prohibitiu prestacions privades complementàries.

I per a l’administració, per què resulta atractiu?

A Catalunya estem lluny de l’anomenada marea blanca
a la madrilenya. Amb el coneixement de causa que tinc, estic convençut que el
que ha passat ha estat un error i que la Generalitat mateixa l’identifica com a
tal; no crec que sigui una línia oberta que vulguin reproduir. En canvi sí que
veig una obertura necessària i volguda cap a entitats autoorganitzades pels
mateixos professionals de la salut. Fins ara aquests només s’han pogut
presentar en licitacions de centres nous de salut, però ara hi ha la necessitat
d’obrir aquesta via per a centres existents.

I els professionals hi estaran interessats?

Si ets un professional que treballa per compte aliè i
no assumeixes cap risc ni reivindiques autonomia organitzativa, el més normal
és que estiguis a expenses de les dificultats financeres del finançador del
servei. Això en el context actual vol dir més racionament, més directrius
imposades, més protocols i més restriccions salarials. L’alternativa a això és
un professional que vulgui actuar per compte propi sota la premissa que ningú
en cap despatx sabrà millor que ell mateix el que s’ha de fer per servir la
salut de la població de manera eficient o què cal fer per reduir costos sense
haver de retocar la plantilla o sense perdre capacitat retributiva. És clar,
des de la coordinació amb altres professionals, la direcció de la planificació
sanitària, i assumint alguna mena de risc financer.

Però les informacions sobre suposats informes de
consultores sobre la fragmentació i privatització de l’ICS i de la gestió de
determinats hospitals i CAP han generat la idea que el govern planteja altres
estratègies. A vostè, com a conseller de la Generalitat per a temes de sanitat,
li consten aquests informes?

No, no he llegit aquests informes ni mai he vist una
dedicació de temps seriosa d’algun responsable per discutir una estratègia
d’aquestes característiques. I si ho fessin, si algun dia posen això sobre la
meva taula i em demanen consell, crec que hi ha prou arguments per discutir
tant l’efectivitat com la legitimitat de fer aquest pas.

És una opció que no s’hauria ni de preveure?

El punt de tall de la privatització és la
desresponsabilització del finançament i de l’obligatorietat de l’assegurament;
aquí hi ha teoremes normatius que demostren que si s’entrés en aquesta via el
benestar conjunt baixaria, tots hi perdríem sense que ningú hi guanyés. Aquesta
és la línia vermella, però fins a tocar aquesta línia vermella tota la resta es
pot estudiar.

Una gestió privada és d’entrada més eficient?

Aquest és l’argument sobre el qual se sustenten les concessions privades,
però que això sigui així sempre, en tot temps i lloc, depèn de molts factors.
També aplica a la inversa en la superioritat de la gestió pública. Ara bé, si
tu fas aquest salt a favor de la gestió privada, des de la legitimitat
democràtica, avalua molt i estigues disposat a corregir perquè estem en un
terreny prou desconegut i els perjudicis poden ser molt grans.

Guillem López-Casasnovas, Catedràtic d’economia de la UPF i assessor de la Generalitat
en matèria de sanitat