El dret de vaga del personal estatutari està reconegut específicament a l’article 18.c) de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, sempre amb la garantia de mantenir els serveis essencials d’atenció sanitària a la població.

Ara bé, perquè una vaga sigui efectiva i legítima, ha de ser massiva, organitzada i respectuosa amb la legalitat, sense actes il·lícits, abusius o contraris a dret.

⚖️ Què és el dret de vaga?

El dret de vaga és el cessament voluntari de l’activitat laboral per part de les persones treballadores, amb la finalitat d’aconseguir millores salarials, laborals o socials.

És un dret fonamental i una eina de pressió legítima del moviment sindical.

💰 Deduccions i cotitzacions durant la vaga

L’Estatut Marc estableix que, durant la vaga:

• Les persones que exerceixen el dret de vaga no perceben retribucions pel temps que hi estan adherides.

• Aquesta deducció no té caràcter sancionador, ni afecta les prestacions socials.

La deducció d’havers inclou:

• Retribucions bàsiques i complementàries.

• Part proporcional de la paga extra i del descans setmanal.

• No afecta les vacances anuals ni els dies festius.

Càlcul orientatiu del cost/hora de vaga:

Cost/hora = Total retribucions anuals ÷ (hores anuals de treball + hores de vacances + dies festius)

📎 Pots ampliar aquesta informació en aquest enllaç (llegir més).

Durant la vaga, suspèn també l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social (igual que en cas de tancament patronal).

🚫 Faltes molt greus i responsabilitats

Es consideren faltes molt greus:

• No atendre els serveis essencials establerts durant la vaga.

• Realitzar actes que impedeixin l’exercici del dret de vaga o el funcionament d’aquests serveis.

A més, segons l’article 409 del Codi Penal, constitueix delicte d’abandó de destinació que autoritats o funcionaris públics:

• Promoguin o dirigeixin una vaga il·legal en serveis públics essencials, o

• Participin en l’abandó col·lectiu amb greu perjudici per a la comunitat.

📜 Regulació aplicable i tipologia de vagues il·legals

Tot i que el dret de vaga del personal estatutari no té una regulació específica, s’aplica amb adaptacions el que disposa el Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions laborals.

Es consideren vagues il·legals:

• Les vagues polítiques.

• Les vagues de solidaritat, excepte si afecten interessos professionals propis.

• Les que pretenen alterar un conveni col·lectiu vigent.

• Les que contravinguin el que estableix el Reial decret llei o el conveni col·lectiu en matèria de solució de conflictes.

També es consideren actes il·lícits o abusius:

• Les vagues rotatòries.

• Les vagues en serveis estratègics amb finalitat d’interrompre el procés assistencial.

• Les vagues de zel i altres formes d’alteració col·lectiva diferents de la vaga pròpiament dita.

🗣️ Publicitat i transparència

Les convocatòries de vaga han de ser públiques i conegudes per les persones usuàries, per garantir transparència i seguretat en la prestació dels serveis essencials.

💪 En conclusió

El personal estatutari pot exercir el dret de vaga sempre que ho faci dins dels límits legals, de manera col·lectiva, organitzada i responsable.

Cal abstenir-se d’actes il·legals o abusius i garantir el manteniment dels serveis essencials.

🔴 Les vagues, per tenir èxit, han de ser massives, legals i sense comportar actes il·lícits ni abusius.

Només així són un instrument legítim de lluita i transformació col·lectiva.