Continguts
mostra
Agències
La Marea Blanca de Ponent i Pirineus ha organitzat aquest
acte en el marc de la campanya prèvia a la manifestació del 21 de Febrer a
Lleida que es preveu clau per tal de frenar la imminent implantació del Sistema
Integral de Salut (SIS) de Lleida.
Unes 400 persones han assistit
aquest dissabte 14 de febrer a aquesta xerrada on hi han participat el doctor
Lluís Capacete i la teòloga, doctora i monja benedictina Teresa Forcades amb
l’objectiu d’escoltar els arguments en contra del Consorci Sanitari.
aquest dissabte 14 de febrer a aquesta xerrada on hi han participat el doctor
Lluís Capacete i la teòloga, doctora i monja benedictina Teresa Forcades amb
l’objectiu d’escoltar els arguments en contra del Consorci Sanitari.
El doctor
Luís Capacete ha començat la seva intervenció destacant que les premisses de
partida per defensar la necessitat d’aquest nou ens jurídic són absolutament
falses ja que “no hi ha res que es pugui fer amb aquest Consorci que no és
pugui fer amb l’actual ICS”. En aquest sentit doncs, considera que el que
pretenen és “desacreditar i desprestigiar a l’administració pública en el seu conjunt
sota l’acusació que és rígida i ineficient”. Tot i això, tal i com demostren
les diferents dades extretes de les publicacions de la Generalitat “les 194
empreses publiques, consorcis i fundacions creats sota aquest concepte van
suposar pèrdues de fins a 237 milions el 2010 a Catalunya”.
Luís Capacete ha començat la seva intervenció destacant que les premisses de
partida per defensar la necessitat d’aquest nou ens jurídic són absolutament
falses ja que “no hi ha res que es pugui fer amb aquest Consorci que no és
pugui fer amb l’actual ICS”. En aquest sentit doncs, considera que el que
pretenen és “desacreditar i desprestigiar a l’administració pública en el seu conjunt
sota l’acusació que és rígida i ineficient”. Tot i això, tal i com demostren
les diferents dades extretes de les publicacions de la Generalitat “les 194
empreses publiques, consorcis i fundacions creats sota aquest concepte van
suposar pèrdues de fins a 237 milions el 2010 a Catalunya”.
Per la
seva banda, Teresa Forcades, ha explicat que els quatre motius que considera
bàsics per oposar-se al consorci són “la pèrdua del control Parlamentari sobre
el pressupost, la precarització dels treballadors, la pèrdua de la
incompatibilitat de càrrecs i l’externalització dels serveis”. En aquest sentit
considera que tot aquests preceptes fàcilment poden donar peu a casos de
malversació pública com el cas Bagó, Crespo o Innova i ha destacat que “tot i
que els consorcis actuals controlin el 20% de la gestió sanitària acumulen el
90% dels casos de corrupció”.
seva banda, Teresa Forcades, ha explicat que els quatre motius que considera
bàsics per oposar-se al consorci són “la pèrdua del control Parlamentari sobre
el pressupost, la precarització dels treballadors, la pèrdua de la
incompatibilitat de càrrecs i l’externalització dels serveis”. En aquest sentit
considera que tot aquests preceptes fàcilment poden donar peu a casos de
malversació pública com el cas Bagó, Crespo o Innova i ha destacat que “tot i
que els consorcis actuals controlin el 20% de la gestió sanitària acumulen el
90% dels casos de corrupció”.
D’altra
banda, Forcades ha donat una visió més àmplia al seu discurs i ha remarcat a
través d’exemples, alguns a partir de la seva pròpia experiència com a professional
a EEUU i Alemanya, com aquests passos d’obertura capa una salut público-privada
són un atac al caràcter universal de la sanitat i van dividint les persones
«entre una ciutadania de tipus A i una de tipus B en funció de la
capacitat adquisitiva que es tingui per pagar la sanitat». En aquest
context, doncs, ha volgut remarcar que l’OMS va situar al 2000 la sanitat
pública espanyola en la posició 7 en qualitat mentre que el sistema privat
d’EEUU estava al 37é.
banda, Forcades ha donat una visió més àmplia al seu discurs i ha remarcat a
través d’exemples, alguns a partir de la seva pròpia experiència com a professional
a EEUU i Alemanya, com aquests passos d’obertura capa una salut público-privada
són un atac al caràcter universal de la sanitat i van dividint les persones
«entre una ciutadania de tipus A i una de tipus B en funció de la
capacitat adquisitiva que es tingui per pagar la sanitat». En aquest
context, doncs, ha volgut remarcar que l’OMS va situar al 2000 la sanitat
pública espanyola en la posició 7 en qualitat mentre que el sistema privat
d’EEUU estava al 37é.
Finalment,
ha defensat que la sanitat no és pot basar en criteris mercantils sinó de
justícia i ha convidat a tot l’auditori a sumar-se a la manifestació del proper
21 de febrer a Lleida.
ha defensat que la sanitat no és pot basar en criteris mercantils sinó de
justícia i ha convidat a tot l’auditori a sumar-se a la manifestació del proper
21 de febrer a Lleida.
