Publica Huffington Post
Amb l’inici oficial de la campanya electoral de les
eleccions autonòmiques i locals 2015, cada vegada s’acosta més el moment
decisiu: anar al lloc de votació. Aquells que, pel motiu que sigui, no volen
donar suport a cap partit en els comicis, es troben tres possibilitats: votar
en blanc, nul, o directament no fer-ho (abstenció), ¿quines són les
diferències?
eleccions autonòmiques i locals 2015, cada vegada s’acosta més el moment
decisiu: anar al lloc de votació. Aquells que, pel motiu que sigui, no volen
donar suport a cap partit en els comicis, es troben tres possibilitats: votar
en blanc, nul, o directament no fer-ho (abstenció), ¿quines són les
diferències?
EL VOT NUL
El vot nul es produeix quan dins del sobre hi ha algun
objecte o símbol ‘de més’, és a dir, quan per exemple el sobre conté més d’una
papereta de dues candidatures -si les dues són de la mateixa, es considera un
vot vàlid-; quan només té una però està marcada més d’una vegada o quan al sobre
hi ha algun objecte o frase que no hauria d’estar aquí. El vot nul es considera
un vot de “rebot” i gairebé sempre és voluntari, ja que la forma de votació
espanyola és molt simple.
objecte o símbol ‘de més’, és a dir, quan per exemple el sobre conté més d’una
papereta de dues candidatures -si les dues són de la mateixa, es considera un
vot vàlid-; quan només té una però està marcada més d’una vegada o quan al sobre
hi ha algun objecte o frase que no hauria d’estar aquí. El vot nul es considera
un vot de “rebot” i gairebé sempre és voluntari, ja que la forma de votació
espanyola és molt simple.
Aquests vots es consideren com a «vot emès no
vàlid» i no compten per a realitzar el repartiment d’escons, de manera que
no beneficien ni perjudiquen a ningú.
vàlid» i no compten per a realitzar el repartiment d’escons, de manera que
no beneficien ni perjudiquen a ningú.
EL VOT EN BLANC
El vot blanc, per la seva banda, es dóna quan dins del
sobre no hi ha res. És a dir, una persona ha anat fins al col·legi electoral i
en el seu sobre no ha ficat cap papereta. Segons l’actual Llei Electoral
espanyola, aquesta classe de vot es considera vàlid, per la qual cosa se suma
als vots obtinguts per les diferents candidatures per fer el repartiment
d’escons.
sobre no hi ha res. És a dir, una persona ha anat fins al col·legi electoral i
en el seu sobre no ha ficat cap papereta. Segons l’actual Llei Electoral
espanyola, aquesta classe de vot es considera vàlid, per la qual cosa se suma
als vots obtinguts per les diferents candidatures per fer el repartiment
d’escons.
És aquí quan entra en joc la llei d’Hondt, el sistema de
càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol. D’acord amb
aquest, a cada circumscripció s’exclou primer a les candidatures que no hagin
obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos, pel que a l’incloure els vots
en blanc una candidatura necessita més vots per aconseguir escó.
Per entendre això, és millor utilitzar un exemple: en una circumscripció
imaginària en què hi ha hagut 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50
nuls, tenint en compte només els vots a candidatures un partit necessitaria 30
vots (el 3%) per aconseguir un escó, mentre que en tenir en compte els vots en
blanc requeriria 36 (el 3% de 1.200).
càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol. D’acord amb
aquest, a cada circumscripció s’exclou primer a les candidatures que no hagin
obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos, pel que a l’incloure els vots
en blanc una candidatura necessita més vots per aconseguir escó.
Per entendre això, és millor utilitzar un exemple: en una circumscripció
imaginària en què hi ha hagut 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50
nuls, tenint en compte només els vots a candidatures un partit necessitaria 30
vots (el 3%) per aconseguir un escó, mentre que en tenir en compte els vots en
blanc requeriria 36 (el 3% de 1.200).
Per tant, en teoria, aquesta forma de vot perjudicaria els
partits petits perquè la mateixa llei d’Hondt els perjudica a les
circumscripcions petites. No obstant això, en la realitat ni beneficia ni
perjudica perquè no és comú que els partits es quedin al límit del 3% dels
vots. Ara bé, aquesta classe de vot té un significat clar: igual que el vot nul
es considera de «rebot» i d’enuig, el vot en blanc transmet la idea
que la persona està d’acord amb el sistema electoral però «no li satisfà
cap opció».
partits petits perquè la mateixa llei d’Hondt els perjudica a les
circumscripcions petites. No obstant això, en la realitat ni beneficia ni
perjudica perquè no és comú que els partits es quedin al límit del 3% dels
vots. Ara bé, aquesta classe de vot té un significat clar: igual que el vot nul
es considera de «rebot» i d’enuig, el vot en blanc transmet la idea
que la persona està d’acord amb el sistema electoral però «no li satisfà
cap opció».
ABSTENCIÓ
L’abstenció és simplement no anar a votar ni, lògicament, introduir cap
vot. En no haver-hi vot, aquest no es suma i no afecta els resultats.
Sobre el significat de l’abstenció, en aquest cas és molt
més difús, ja que no se sap per què la persona no ha anat: si és per
indiferència, descontent amb el sistema electoral, malaltia, etcètera.
més difús, ja que no se sap per què la persona no ha anat: si és per
indiferència, descontent amb el sistema electoral, malaltia, etcètera.
