El 7 de febrer es compleixen 4 mesos de l’inici del genocidi que Israel està perpetrant sobre el poble palestí, 16 anys de bloqueig a la Franja de Gaza per terra, mar i aire, 75 anys de neteja ètnica i colonialisme a tota Palestina, d’assassinats, detencions, demolició de cases, ocupació i despossessió de terres. Una vegada més, constatem l’absoluta i sagnant impunitat que l’Estat d’Israel té garantida gràcies a la complicitat i el suport de les potències occidentals.
Des del 7 d’octubre, almenys 28.951 palestines han estat assassinades (el 80% criatures i dones) i 1.955.000 han estat desplaçades en una brutal campanya de bombardejos per terra mar i aire. Cada una d’elles, una vida i un projecte vital que l’Estatd’Israel vol enterrar sota les runes.
Des de llavors l’Estat d’Israel:
- ha assassinat 4.368 estudiants a Gaza i Cisjordània, 8.101 han estat ferides i ha destruït 320 escoles.
- ha assassinat 94 professores universitàries i 230 mestres d’educació primària i secundària, 750 han estat ferides a la Franja de Gaza.
- ha assassinat 301 treballadores de la salut, i 356 han estat ferides. 40 estan detingudes en presons israelianes
- ha assassinat 113 periodistes
- ha assassinat 41 membres dels equips de protecció civil i 127 ferits
- ha assassinat almenys 20 pescadors i danyat el 70% de les barques de pesca del port de Gaza.
- utilitza la fam com a arma impedint treballar a 4.000 pescadors, més de 10.000 criadors de bestiar i més de 15.000 pagesos.
Aquestes dades queden desfasades des del moment que les escrivim perquè la massacre no s’atura. També a Cisjordània els assassinats, detencions i tortures comeses per l’exèrcit i els colons sobre els cossos de les palestines s’intensifiquen a totes les ciutats i pobles. El genocidi no són només dades, cadascuna té la seva història, travessada pel dolor, el trauma, la deshumanització, per la voluntat d’exterminar tot un poble.
No podem ni volem normalitzar el genocidi. Tampoc podem normalitzar les guerres i les seves repercussions sobre la classe treballadora d’arreu, que paguem amb l’encariment dels preus dels subministraments les agressions contra els pobles que les pateixen directament. Per això fem una crida a la Vaga General Parcial (2h del final de cada torn) a totes les que creiem en la llibertat i la justícia social per al 7 de febrer. Volem que els palestines i les palestines sàpiguen que no estan soles en la legítima resistència contra el colonialisme i l’imperialisme.
Ens neguem a continuar amb les nostres vides tancant els ulls davant del genocidi del poble palestí. Per això diem que ens aturem per aturar l’extermini i per exposar la cadena de complicitats des dels governs fins a les empreses que a casa nostra armen, financen i protegeixen aquest genocidi.
Durant aquests 4 mesos el poble palestí ha continuat resistint a la barbàrie. A Catalunya i arreu, centenars de milers hem sortit al carrer, manifestacions, concentracions a escoles, barris, centres de treball i hem fet milers de petites accions que criden ben alt que no tolerem el genocidi i que estem amb el poble palestí.
Un vent d’esperança que ens crida a seguir lluitant, cada cop més unides i organitzades. Mai més enlloc contra ningú.