El Dia Internacional de la Memòria Trans es va celebrar per primer cop l’any 1999 per tal d’honrar a Rita Hester dona Trans afroamericana que va ser assassinada a Massachusetts, EEUU, el 28 de novembre de l’any anterior. La impulsora d’aquesta commemoració, Gwendolyn Ann Smith va crear aquesta diada en resposta tant a l’assassinat de Hester com al poc respecte que els mitjans van mostrar per la víctima.
A casa nostra també recordem a la Sònia Rescalvo Zafra, dona Trans assassinada al Parc de la Ciutadella per un grup de neonazis al 1991, així com a la resta de persones Trans que han perdut la vida a mans del masclisme més despietat, la última ha estat la Kim de 33 anys, assassinada a Figueres aquest mateix any 2026 a mans del seu ex company.
S’estima que només des de l’any 2009, que va ser quan va començar la recopilació de dades de forma sistemàtica per part del TGEU, han estat assassinades més de 5500 persones Trans i d’identitats diverses arreu del món. Al llarg de l’últim any, segons les xifres recopilades, 273 persones. El nombre de països que van denunciar un assassinat ascendeix a 35, el segon més alt de la història, sent el 2024 el més alt.
Des de 2009, un mínim de 5500 persones Trans i d’identitats diverses han estat assassinades arreu del món
Gairebé tots els assassinats reportats van ser feminicidis, un 95%, on 3/4 parts de les víctimes eren persones racialitzades i una de cada vint era menor de 18 anys.
Les xifres complertes, que es poden consultar a la pàgina web de TGEU son esfereïdores i cal tenir en compte que no es pot dir que siguin absolutes, ja que estem parlant de les dades que es comuniquen. A més hi ha els assassinats per transfòbia que no es compten i o que no es denuncien com a tals.
Amb aquestes dades, hem d’arribar a la conclusió que ens calen unes societats madures que deixin de valorar les persones en funció dels prejudicis i les limitacions dels sistemes de valors que mantenen, els quals orbiten sobre si mateixos i es neguen a evolucionar. Unes societats que facin de la diversitat el seu valor principal i la seva gran fortalesa.
Les persones Trans no hem de demanar permís per existir
A la Intersindical, tenim clar que les persones Trans no hem de demanar permís per existir, no acceptem que se’ns toleri i mai no permetrem que se’ns obligui a amagar-nos i ser qui no som. Formem part de la classe treballadora com formem part del món i, que ninú s’erri, no som destructibles ni aniquilables.
També tenim clar que mentre les dretes i els macro poders econòmics del món conservin els seus privilegis a força de mantenir-nos enfrontades entre nosaltres, mentre esperonin els grups d’extrema dreta i d’ultra dreta contra les persones pobres, les racialitzades, les estigmatizades i les invisibilitzades, hem de ser nosaltres mateixes, el poble organitzat qui ens protegim i cuidem entre totes.
Volem i hem d’aconseguir arribar, començant pel nostre país, a la situació ideal que cap persona sigui discriminada per cap raó; ni per la seva identitat de gènere, ni per la seva orientació sexual, ni per la seva ètnia, ni per cap mena de de tret distintiu que algú sense brújula moral pugui creure que és una diferència que l’amenaça per comptes d’un valor meravellós.
Per això a la Intersindical, també per totes vosaltres i en la vostra memòria ens mantenim fermes en la profunda convicció que les persones Trans som dignitat davant l’odi i resistència davant del feixisme.