L’Administració de la Generalitat de Catalunya ha demostrat en diverses ocasions que el teletreball és una eina perfectament vàlida, operativa i compatible amb la prestació de serveis públics. Així ho acredita l’aplicació immediata i generalitzada en situacions d’emergència que comporten restriccions o limitacions a la mobilitat de les persones, com ara episodis meteorològics extrems o l’activació de plans especials de protecció civil.

La Instrucció 2/2025, de 29 de gener, és clara en aquest sentit: davant situacions de risc greu o dificultat objectiva per accedir als centres de treball, l’Administració no només permet sinó que promou el teletreball ocasional com a mesura per garantir la seguretat del personal i la continuïtat dels serveis públics, fent ús explícit del que preveu l’article 7.1 del Decret 77/2020. En aquest escenari, el teletreball es concep com una resposta lògica i immediata davant un risc extern que pot afectar la salut i la integritat de les persones treballadores.

Tanmateix, aquesta visió desapareix de manera sorprenent quan el risc no és col·lectiu ni mediàtic, sinó individual, acreditat mèdicament i avaluat pels serveis de prevenció. En múltiples reunions de la Comissió Paritària Sectorial de Prevenció de Riscos Laborals, La Intersindical ha demanat considerar el teletreball com a una mesura més a tenir en compte d’adaptació temporal del lloc de treball per motius de salut enfront d’una forta resistència per part de Funció Pública.

Des de La Intersindical exposem reiteradament que, malgrat existir criteri mèdic i proposta expressa del servei de prevenció, molts serveis de Recursos Humans dels departaments no admeten la proposta de teletreball com adaptació temporal de lloc de treball. Al igual que les altres propostes dels Serveis de Prevenció dels departaments arran dels criteris establerts per Funció Pública. Això provoca que de vegades que no s’implanti la mesura més adequada. Aquesta posició contrasta frontalment amb el discurs utilitzat en situacions d’emergència, on el mateix marc normatiu és suficient per activar el teletreball sense debat.

La contradicció és evident: quan el risc afecta la mobilitat general, el teletreball es considera una mesura legítima; quan el risc afecta la salut d’una persona concreta, es nega.

Aquesta doble vara de mesurar posa de manifest una concepció formalista i reactiva de la prevenció, allunyada dels principis bàsics de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, que estableix l’obligació d’adaptar el treball a la persona i d’anticipar-se al dany.

Lluny de ser una concessió organitzativa, el teletreball proposat com a adaptació temporal del lloc de treball és o hauria de ser una de les possibles mesures preventives, orientada a evitar agreujaments de la salut, reduir baixes laborals i facilitar reincorporacions progressives. Tal com La Intersindical ha exposat a la Comissió Paritària Sectorial de PRL, no comptar amb aquesta possibilitat no només incrementa el risc per a la persona treballadora, sinó que genera un impacte negatiu per a la mateixa Administració en termes d’absentisme, costos i pèrdua de coneixement.

Aquesta realitat evidencia una manca de cultura preventiva real, on la prevenció continua sent percebuda com un tràmit administratiu i no com una eina estratègica de gestió de la salut laboral.

Resulta paradoxal que una Administració capaç d’ordenar el teletreball de manera immediata davant una emergència sigui incapaç d’establir criteris clars, homogenis i garantistes per tenir en compte aquesta proposta de mesura quan és el mateix servei de prevenció qui la proposa.

Si el teletreball és una eina vàlida per protegir el personal davant riscos extraordinaris, també ho ha de ser quan el risc és individual, acreditat i temporal. Qualsevol altra interpretació no respon a criteris preventius, sinó a una manca de voluntat d’aplicar-los amb coherència.

La prevenció no pot dependre del context polític ni de la visibilitat del risc. O és un principi estructural de l’organització, o deixa de ser prevenció per convertir-se en una simple reacció davant l’emergència.