Ara fa gairebé un any els sindicats espanyols UGT, CCOO i CSIF anunciaven, a bombo i plateret, un acord suposadament històric amb el Govern del PSOE en matèria de retribucions dels treballadors públics. Resumidament, l’acord suposava increments de salaris del 2,5%, el 2%, el 4% i el 2,5%, respectivament, per als anys 2025, 2026, 2027 i 2028.
Aquest entusiasme era plenament compartit pel Govern de Catalunya que, al seu torn, treia pit sobre la situació econòmica del nostre país: un increment anual del PIB en 2025 del 2,7%. Què més volíem?
La Intersindical no comparteix ni de bon tros aquest entusiasme, ans el contrari. El cofoisme oficial sobre la situació macroeconòmica no amaga una Catalunya de salaris baixos, precarietat i un índex alarmant de pobresa. La Intersindical ha denunciat reiteradament la pèrdua general de poder adquisitiu, tant dels treballadors públics com dels salaris mitjans que es cobren en el nostre país.[1]
Els increments salarials poden esdevenir nuls o quedar en poca cosa si el cost de la vida, l’IPC, fa de les seves. I així sembla que està passant. En el darrer trimestre de 2026 la situació actual i l’estimació futura seria la següent:
| Any | Increments retributius | Inflació a Catalunya | Font |
| 2025 | 2,5% | 2,5% | Institut Català d’Estadística |
| 2026 | 2% | 4% | Institut Català d’Estadística / IPC interanual agost 2026 |
| 2027 | 4% | 3,3% | Estimació (Cambra de Comerç de Barcelona / UAB) |
| 2028 | 2,5% | 2,2% | Estimació pròpia (llindar entre l’1,9% i el 2,7%) |
Els treballadors públics correm el risc que els increments retributius 2025-2028 esdevinguin nuls, és a dir, que el guany retributiu d’un any sigui compensat a la baixa per la disminució de poder adquisitiu del següent. Fets com el context internacional d’encariment de l’energia o el problema crònic d’accés a l’habitatge, per posar només dos exemples, no fan sinó augmentar la incertesa sobre què pot passar amb el poder adquisitiu dels nostres salaris.
Però que el quadrienni 2025-2028 no amagui un fet dramàtic: els treballadors públics no hem recuperat ni un cèntim de la pèrdua de poder adquisitiu patida les darreres dues dècades. Aquesta seria, per exemple, la situació d’un treballador A2 de nivell 18:
Fonts: Taules salarials extretes de la web de Funció Pública; IPC de Catalunya; dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
Constatem del gràfic anterior que els salaris han evolucionat molt per sota del que haurien hagut de fer per mantenir el seu poder adquisitiu. La perspectiva 2008-2028, per tant, dibuixa un escenari on els sous efectivament cobrats i els sous si haguessin crescut en funció de l’IPC discorren per línies gairebé paral·leles. I dibuixa, en definitiva, un escenari de pèrdua continuada de poder adquisitiu dels treballadors de la Generalitat de Catalunya.
[1] Podeu recuperar els articles publicats sobre salaris i pèrdua de poder adquisitiu en els enllaços següents:
No parem de perdre calés! https://www.youtube.com/watch?v=VuwZ1uBO88I
Informe sobre la pèrdua de poder adquisitiu del personal de la Generalitat de Catalunya (2007 – 2023) https://laintersindical.cat/informe-sobre-la-perdua-de-poder-adquisitiu-del-personal-de-la-generalitat-de-catalunya-2007-2023/
Informe sobre la pèrdua de poder adquisitiu del salari mitjà anual brut a Catalunya (2004 – 2023) https://laintersindical.cat/informe-la-perdua-de-poder-adquisitiu-del-salari-mitja-anual-brut-a-catalunya-2004-2023/
