L’1 de maig, dia internacional de la classe treballadora, fou instituïda pel moviment obrer com una jornada de lluita del proletariat internacional al Congrés Internacional Socialista, celebrat a París el juliol de 1889.
La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores. Com a resultat de la repressió subsegüent vuit manifestants foren condemnats a mort, condemna que s’aplicà a quatre d’ells, i el seu funeral (11 de novembre) esdevingué un acte d’afirmació del moviment obrer nord-americà de repercussió internacional.
El Primer de maig tenia per finalitat aplegar en una jornada de lluita enfront del capital, que, en el moment d’instituir-se, nasqué sota la reivindicació immediata dels tres vuits (vuit hores de treball, vuit d’educació i vuit de descans), però tenint com a horitzó la transformació de la societat capitalista en socialista.
Font: enciclopèdia.cat
