A l’Administració de la Generalitat hi ha una frase que cada vegada se sent més: “Ja hem fet l’avaluació de riscos psicosocials”. I massa sovint es diu com si això, per si sol, ja fos prevenció.
Però qualsevol treballador públic que ho estigui patint sap que la realitat és una altra.
Perquè quan una avaluació detecta sobrecàrrega, exigències emocionals elevades, manca de suport, conflictes organitzatius o desgast mental… i després no es posa cap mesura real sobre la taula, allò no és prevenció. És només un diagnòstic sense tractament.
I el problema no és dels serveis de prevenció ni dels tècnics que hi treballen. Molts fan una feina enorme i molt professional amb pocs recursos i poc marge d’actuació. El problema real és la manca d’integració de la cultura preventiva dins l’organització de la pròpia Administració.
L’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, l’INSST, i la mateixa EU-OSHA fa anys que alerten que els riscos psicosocials estan directament relacionats amb l’organització del treball: sobrecàrregues, manca de personal, mala gestió dels canvis, poca participació dels treballadors i pressió constant.
I aquí és on topem amb la paret.
Perquè a moltes unitats passa exactament el mateix: es fan enquestes, reunions, grups de treball i informes… però després passen mesos o anys sense canvis estructurals reals.
O encara pitjor: moltes vegades sí que es dissenyen mesures preventives, però o no s’arriben a implantar o ningú fa seguiment per comprovar si han funcionat. No s’avalua si la càrrega de treball ha baixat, si ha millorat el suport dels comandaments, si la plantilla percep canvis reals de millora o si les mesures necessiten retocar-se o redissenyar-se.
Sense implantació ni seguiment, la prevenció acaba convertida en simple burocràcia.
Això també explica perquè la participació de les plantilles cada vegada és més baixa. Molta gent ja ni respon les enquestes perquè sent que “tot continuarà igual” o que “ja saben què sortirà”. Quan la plantilla deixa de creure en la prevenció, el problema deixa de ser només tècnic i passa a ser un problema de confiança.
Mentrestant, la realitat als centres de treball continua igual: equips sota mínims, burocràcia absurda, serveis públics tensionats i treballadors assumint funcions de dues o tres persones.
I així anem acumulant gent cremada, baixes, ansietat, conflictes interns i fugues de talent dins la pròpia Administració.
En aquest context costa entendre campanyes com “Catalunya Futur”, impulsada per la Generalitat per captar talent jove i modernitzar l’Administració. Perquè el problema avui no és només atreure professionals nous. El problema és que no s’està cuidant el talent que ja sosté els serveis públics des de fa anys en condicions cada vegada més deteriorades.
Cap campanya moderna arreglarà això si no es resol l’arrel del problema.
La prevenció real no consisteix a ensenyar la gent a aguantar més pressió amb cursos de gestió emocional o mindfulness. La prevenció real consisteix a reduir la pressió: més personal, més estabilitat, millor organització, participació real dels treballadors i comandaments formats en gestió humana.
Des de La Intersindical continuarem lluitant i fent sentir la veu de les treballadores i treballadors allà on puguem incidir per intentar canviar aquesta situació i per això t’animen a sumar-t’hi. Perquè la salut laboral no pot continuar sent només un tràmit administratiu o un Excel ple de gràfics que després ningú transforma en millores reals.
Potser ha arribat el moment de dir les coses pel seu nom: fer avaluacions psicosocials i no aplicar mesures efectives —o no controlar després si funcionen— no és cultura preventiva. És burocràcia preventiva.
