Quan parlem de prevenció de riscos laborals (PRL), sovint pensem en accidents, caigudes, soroll o lesions físiques. Però hi ha riscos menys visibles que també poden afectar la salut dels treballadors. Un d’ells és la qualitat de l’aire interior dels centres de treball.

Aquest problema està adquirint cada vegada més importància en espais públics com escoles, hospitals, oficines administratives o centres d’atenció ciutadana, on els treballadors passen una gran part de la seva jornada. La ventilació deficient, l’acumulació de CO₂, les partícules en suspensió o determinats contaminants químics poden afectar tant el confort com la salut de les persones.
Una concentració elevada de CO₂ sol indicar que la ventilació d’un espai és insuficient. Tot i que el CO₂ no és necessàriament el principal contaminant responsable dels efectes sobre la salut, també existeixen altres contaminants que poden ser més preocupants, com les partícules fines PM2,5, determinats compostos químics, agents biològics, fongs o el radó.

Per això, limitar-se a obrir les finestres o controlar únicament el CO₂ no sempre és suficient. Cal analitzar globalment les condicions de l’edifici.

Una mala qualitat de l’aire interior pot estar relacionada amb diferents problemes d’irritació dels ulls, el nas o la gola, mal de cap i sensació de cansament, molèsties respiratòries, empitjorament de determinades patologies respiratòries, etc.

Per a LA lNTERSINDICAL, la prevenció no hauria de consistir només a actuar quan apareixen problemes, sinó a incorporar la qualitat ambiental en el manteniment i la gestió habitual dels edificis públics.
Unes condicions ambientals inadequades poden afectar el confort i el rendiment dels treballadors, especialment quan es combinen amb temperatures excessives, mala ventilació o una elevada densitat d’ocupació.
En definitiva, la qualitat de l’aire interior hauria de formar part de la prevenció quotidiana dels centres de treball de l’Administració.