Actualment, molts treballadors i treballadores estem sotmesos a un sistema d’avaluació que condiciona el cobrament del complement de productivitat. Un sistema que, lluny de millorar els serveis públics o reconèixer l’esforç real del personal, genera inseguretat, arbitrarietat i una càrrega burocràtica desproporcionada.
La valoració del personal es fa a partir de competències professionals i personals, així com de l’assoliment d’objectius col·lectius i individuals definits per les unitats o àrees d’adscripció. Sobre el paper pot semblar raonable, però a la pràctica ens trobem davant un sistema d’avaluació per objectius profundament subjectiu.
Subjectivitat i inseguretat jurídica
Un dels principals problemes és que la valoració és, en molts casos, anònima i poc transparent. Això genera una clara inseguretat jurídica: no sabem qui ens avalua, amb quins criteris exactes ni amb quines garanties d’imparcialitat. El resultat final depèn del sumatori de diverses avaluacions, però aquest resultat pot traduir-se en cobrar menys salari, tot i haver fet correctament la feina.
És especialment greu que una part del salari no sigui fixa, sinó variable i canviant, i que es pugui reduir en funció d’una valoració subjectiva. Parlem de diners que formen part del nostre sou, no d’un incentiu extraordinari puntual.
Avaluats pels caps… i pels companys
La situació encara es complica més quan part de la valoració depèn de companys i companyes de feina. En un entorn laboral real, tothom sap que poden existir bones o males relacions personals o professionals, conflictes previs o simples diferències de criteri. Tot això fa que la suposada objectivitat del sistema quedi seriosament en dubte.
Aquest model no fomenta el treball en equip: genera tensió, desconfiança i competitivitat interna, just el contrari del que necessiten els serveis públics.
Formació obligatòria com a condició per cobrar
A tot això s’hi afegeix una altra exigència: el personal està obligat a fer un curs formatiu i a completar tot el procés d’avaluació. Qui no ho faci, perdrà el dret a percebre el complement de productivitat.
Més burocràcia, pitjor servei
L’Administració i els sindicats signants de l’acord defensen que la productivitat estigui vinculada a objectius col·lectius i individuals, mesurats a través d’indicadors que han de definir les mateixes unitats. El resultat és evident: més papers, més formularis, més seguiment administratiu.
Tot aquest procés és una càrrega burocràtica enorme que resta temps i energia a la feina real; temps que hauria d’anar destinat a atendre la ciutadania i millorar els serveis públics, no a justificar per què mereixem cobrar el nostre propi salari.
La proposta de la Intersindical: un complement fix i digne
Des de la Intersindical ho tenim clar: no estem d’acord amb aquest sistema de productivitat variable, opac i injust. Apostem per una solució molt més senzilla, justa i eficient:
Un import fix, en forma de tercera paga extraordinària, que passi a formar part del salari de manera estable.
Un salari fix dona seguretat, reconeix la feina de manera col·lectiva i evita arbitrarietats. A més, elimina una burocràcia inútil que no fa l’Administració més eficient, sinó tot el contrari.
