Barcelona, novembre de 2024
CIG, La Intersindical i ELA , considerant les diferents realitats de les nostres respectives nacions, volem manifestar a través d’aquesta declaració conjunta, les consideracions següents i assumir els compromisos públics detallats a continuació:

CONSIDERACIONS SOBRE EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC ACTUAL:

• Ens mostrem profundament preocupats per l’ofensiva reaccionària i recentralitzadora en curs, que ja afecta la cohesió social i podria fer retrocedir els drets socials i la provisió de serveis públics.
• Aquesta ofensiva criminalitza la mobilització social i sindical i està acompanyada de discursos d’odi adreçats als col·lectius vulnerabilitzats: persones empobrides, dones, migrants, persones LGTBI, i els pobles amb llengües i cultures pròpies dins de l’Estat espanyol.
• Observem amb preocupació l’avenç d’ideologies d’extrema dreta a nivell global, que amenacen els drets dels treballadors i treballadores, i promouen una agenda bèl·lica que perpetua l’explotació i el control geopolític dels pobles.
• A l’Estat espanyol, no hi ha hagut un veritable procés de ruptura amb el franquisme, ni un procés de memòria, justícia, reparació i garantia de no repetició.
• Observem un biaix ideològic als poders de l’Estat, especialment a la judicatura, les forces de seguretat i una part important dels mitjans de comunicació, que defensen un sistema unitari i uniforme que nega la realitat plurinacional de l’Estat i el dret d’autodeterminació.
• Aquest biaix es veu reforçat per la creixent militarització d’Europa, on els pressupostos militars s’incrementen en detriment de la inversió en polítiques socials i de benestar.
• Rebutgem qualsevol intent de justificar guerres i violències sota excuses de progrés, ja que aquests conflictes perpetuen l’opressió i destrueixen pobles sencers, com s’observa a Ucraïna i Palestina.
• El cost de la vida i l’enduriment de les polítiques neoliberals augmenten constantment a Euskal Herria, Galiza i Catalunya, mentre que els salaris no permeten cobrir dignament les necessitats bàsiques de la classe treballadora.
• L’emergència habitacional és un dels exemples principals d’aquesta crisi.
• En aquest context, les ideologies d’odi troben terreny fèrtil, ja que l’extrema dreta desvia l’atenció cap a sectors vulnerables, culpabilitzant-los i fomentant el racisme, la xenofòbia i el masclisme.

COMPROMISOS:

• Defensa de les condicions de vida i treball de la classe treballadora:
  • Ens comprometem a situar la millora de les condicions laborals al centre de l’estratègia del sindicalisme nacional i de classe dels nostres països.
  • Considerem que la defensa d’unes condicions de vida i de treball dignes és una eina clau per combatre l’auge del feixisme i de l’odi.
  • Només així, mitjançant un sindicalisme que confronti l’explotació i la precarització laboral, podrem garantir una societat més justa i democràtica.
  • Rebutgem les reformes laborals que perpetuen l’explotació, les retallades en pensions i les polítiques de retallades com a única sortida a la crisi.
  • Apostem per un repartiment just de la riquesa, salaris dignes, reducció de la jornada laboral i un sistema públic de cures.
• Drets lingüístics a la feina:
  • Lluitarem perquè es respectin i promoguin els drets lingüístics dels treballadors i treballadores als centres de treball.
  • Volem viure i treballar amb els mateixos drets lingüístics que qualsevol altra comunitat lingüística.
  • Els drets lingüístics també són drets laborals i són fonamentals per a la nostra identitat cultural i nacional.
• Autodeterminació i marcs propis de protecció social i laboral:
  • Com a sindicats sobiranistes, reafirmem la nostra defensa del dret d’autodeterminació dels nostres pobles.
  • Els marcs polítics i jurídics imposats per l’Estat espanyol són un obstacle per desenvolupar polítiques laborals i socials que responguin a les nostres necessitats i aspiracions.
  • Defensem l’establiment de marcs propis de relacions laborals i protecció social.
  • Volem obtenir competències plenes en treball, ocupació i polítiques socials per adaptar les nostres legislacions a les nostres realitats.
• Enfortiment del sindicalisme de transformació i rebuig al “diàleg social”:
  • Rebutgem el “diàleg social” com un instrument de contenció per a la classe treballadora.
  • Considerem que ha servit als interessos de les elits econòmiques i polítiques en perjudici dels drets laborals.
  • Defensem un sindicalisme de confrontació, compromès amb la mobilització i la lluita.
• Unitat d’acció sindical:
  • Aprofundirem en la col·laboració entre els sindicats nacionals i de classe.
  • Sempre respectarem la nostra independència orgànica.
  • Volem enfortir-nos mútuament per enfrontar conjuntament els reptes d’un context de crisi múltiple (econòmica, social i ecològica).
  • Amb aquesta declaració conjunta, volem avançar cap a un món més just socialment, on tots els pobles siguin reconeguts en peu d’igualtat.