La Intersindical expressem la nostra solidaritat amb les mobilitzacions populars que aquests dies tenen lloc a la Catalunya Nord i la nostra preocupació per la resposta de les autoritats franceses davant d’un conflicte que ha anat creixent al llarg de les darreres setmanes.

Per entendre què està passant a la Catalunya Nord i al conjunt de l’Estat Francès, cal recordar que les protestes van arrencar amb les mobilitzacions de l’alumnat de secundària als instituts, que denunciava la manca de recursos educatius, el deteriorament de les instal·lacions, la massificació de les aules i unes condicions d’aprenentatge cada vegada més difícils. Les protestes es van estendre a l’àmbit universitari i van rebre el suport de sindicats docents i associacions de famílies.

Darrere d’aquestes reivindicacions hi ha un problema de fons que es reprodueix arreu de Catalunya: el deteriorament dels serveis públics i les desigualtats que condicionen les oportunitats de les generacions més joves.

Posteriorment, el malestar social també s’ha expressat en les mobilitzacions contra l’encariment de la vida, que el 17 d’octubre van acabar amb incidents, destrosses i saqueigs a Perpinyà i en altres ciutats de l’Estat francès. Aquests fets han estat seguits per noves convocatòries i per l’enduriment de les mesures de les autoritats, incloses restriccions al dret de manifestació a la capital nord-catalana.

Aquesta evolució evidencia que les reivindicacions educatives i el malestar davant la precarietat i la pèrdua de poder adquisitiu s’inscriuen en un context de desigualtats socials creixents. Cal entendre’n les causes i fugir dels relats criminalitzadors als que ens tenen acostumats molts mitjans de comunicació.

Des de la Intersindical defensem la legitimitat de les reivindicacions de l’alumnat, de les famílies i de la classe treballadora. Exigim que les administracions escoltin les demandes, destinin els recursos necessaris als serveis públics i adoptin mesures efectives per afrontar l’encariment de la vida, la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge.

Ens preocupa especialment que la resposta al conflicte es basi en la restricció de les llibertats públiques i en l’enduriment de les mesures policials. El dret de manifestació, de reunió i d’expressió són drets fonamentals que no poden quedar subordinats a la voluntat de silenciar el malestar social.

Rebutgem que els incidents ocorreguts durant les protestes serveixin per criminalitzar indiscriminadament les mobilitzacions o justificar limitacions generalitzades dels drets democràtics. La resposta als conflictes socials ha de ser proporcionada, respectuosa amb les garanties democràtiques i orientada a resoldre les causes que els originen. Condemnem la brutalitat policial patida pels manifestants, amb nombroses agressions greus, que han comportat lesions oculars i mutilacions d’extremitats.

La pau social no es pot imposar per la força ni confondre amb l’absència de protesta. Només es pot construir amb justícia social, serveis públics de qualitat, redistribució de la riquesa i respecte als drets col·lectius.

El que està passant al nord el país ens interpel·la directament al sindicalisme de classe i com a poble. La frontera estatal no pot ser una barrera per a la solidaritat entre les persones treballadores ni per a la defensa compartida dels drets socials, laborals i nacionals.

A banda i banda de la frontera, compartim problemes estructurals: l’encariment de l’habitatge, la precarització laboral, les dificultats per accedir a serveis públics de qualitat i unes desigualtats que afecten especialment les classes populars. Davant d’aquesta realitat, necessitem enfortir el sindicalisme nacional i de classe per organitzar, mobilitzar i portar el conflicte als centres de treball. Necessitem la força per canalitzar el malestar i convertir-lo en un contrapoder capaç de conquerir drets.

La classe treballadora de la Catalunya Nord no està sola. La Intersindical entenem que la defensa dels drets socials i laborals i de les llibertats democràtiques és una responsabilitat compartida que ens interpel·la a totes i tots, i que requereix de la mobilització col·lectiva i la unitat de la classe treballadora dels Països Catalans. Cridem a la mobilització de la societat nord-catalana durant les properes convocatòries del 24 d’octubre i del 5 de novembre, així com a la Vaga General a la Catalunya Sud de l’11 de novembre.