El sistema sanitari cata té un sistema mixt, configurat per un sistema públic (SISCAT) i un sector privat complementari. En tots dos, les treballadores i treballadors de la salut —professionals sanitaris, tècnics, personal de gestió i serveis— constitueixen el veritable pilar de l’assistència.

Tanmateix, les seves condicions laborals, la sobrecàrrega i els riscos psicosocials tenen un impacte directe en la salut i en la decisió de jubilar-se abans d’arribar a l’edat ordinària.

Des de La Intersindical a l’ICS, defensem que cal revisar el règim de jubilació del personal dels serveis de salut, perquè no es pot demanar a qui cuida que treballi fins al límit de la seva salut.

⚖️ Marc normatiu de la jubilació

Segons el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre), la jubilació pot ser:

• Voluntària, si la persona compleix els requisits d’edat i cotització.

• Forçosa, quan s’assoleix l’edat ordinària establerta.

• Per incapacitat permanent, quan es perd la capacitat funcional per exercir la professió.

L’edat ordinària de jubilació s’aplica de forma progressiva segons la Disposició transitòria setena de la mateixa norma, i actualment se situa entre els 65 i els 66 anys i 8 mesos, segons els anys cotitzats.

Tot i això, l’article 206 del mateix text legal permet reduir l’edat mínima de jubilació per a aquells col·lectius els treballs dels quals siguin especialment penosos, perillosos, tòxics o insalubres, sempre que aquesta naturalesa quedi demostrada mitjançant estudis de morbiditat, mortalitat i penositat.

🧩 La situació del personal dels serveis de salut

El personal dels serveis de salut —tant estatutari com funcionari o laboral— pot sol·licitar:

• La jubilació voluntària total , si compleix els requisits de cotització.

• La prolongació del servei actiu, si acredita la capacitat funcional necessària.

Aquesta última opció és molt utilitzada en categories deficitàries, com facultatius especialistes, infermeres i llevadores, fet que evidencia l’escassetat estructural de personal que pateix el sistema sanitari públic.

Però aquest recurs a la prolongació no pot amagar una realitat preocupant: les plantilles envelleixen, la càrrega assistencial augmenta i els riscos psicosocials són cada cop més greus.

Jubilació parcial i contractes de relleu

Respecte la jubilació parcial i contracte de relleu, ni el personal estatutari ni funcionari es pot acollir actualment, i el personal laboral està a l’espera que es publiquin els criteris d’aplicació que permetin fer-la efectiva dins de les administracions públiques. Des de La Intersindical a l’ICS considerem imprescindible que la jubilació parcial es desplegui també per al personal estatutari, com a eina clau per al relleu generacional, la transmissió de coneixement i la reducció de la penositat en els darrers anys de carrera professional.

⚠️ Per què cal revisar l’edat de jubilació del personal dels serveis de salut?

El treball als serveis de salut és d’alt impacte físic i emocional, amb torns rotatius, guàrdies, nits, caps de setmana i situacions de pressió constant.

Els factors psicosocials més rellevants que influeixen en la jubilació anticipada o en la incapacitat laboral són:

Factors que influeixen directament:

• Sobrecàrrega laboral: jornades llargues, ritme intens i manca de descans.

• Turnicitat i nocturnitat: alteració del ritme circadià, trastorns del son i impacte sobre la salut.

• Baixa satisfacció laboral: derivada del desgast, la manca de reconeixement i la burocratització.

• Violència externa i demandes emocionals: agressions, estrès, i exposició constant al patiment.

Factors que modulen la decisió de jubilació:

• Suport social: relacions positives amb companyes i comandaments redueixen la intenció de jubilació anticipada.

• Control sobre el treball: més autonomia i participació milloren la motivació i el benestar.

Tots aquests elements justifiquen la necessitat de revisar els coeficients reductors de la jubilació del personal dels serveis de salut, tal com preveu l’article 206 del TRLGSS i el Reial decret 1698/2011, que regula el procediment per establir-los.

🧠 Evidències i demandes socials

Diversos estudis nacionals i internacionals demostren que les condicions laborals dels professionals dels serveis de salut són particularment penoses i tenen un impacte directe en la seva salut física i mental.

La Plataforma per la Jubilació Anticipada Voluntària en Institucions Sanitàries (JAVIISS) va instar formalment al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a iniciar l’estudi per establir aquests coeficients reductors, amb l’objectiu que el personal dels serveis de salut pugui jubilar-se entre els 60 i els 70 anys, de forma flexible i voluntària.

Malgrat això, el Ministeri de la Seguretat Social ha mostrat una posició contradictòria: mentre algunes fonts assenyalen que s’estudia l’avenç de la jubilació fins als 60 anys per a sanitaris amb més de 35 anys cotitzats, el ministre Escrivá ha arribat a descartar públicament aquesta possibilitat, prioritzant incentius per prolongar l’activitat laboral més enllà dels 65 anys.

🧾 Acords i perspectives sindicals

Tot i que encara no hi ha acord entre el Govern i les organitzacions sindicals pel que fa a la reducció de l’edat ordinària de jubilació, sí que s’han fet avenços en altres modalitats com la jubilació parcial pendents d’aplicació als empleats públics:

• En l’àmbit funcionarial, la Resolució de 14 de novembre de 2022 (Acord Marc per a una Administració del Segle XXI) i la Llei 31/2022 de Pressupostos Generals de l’Estat han reintroduït la jubilació parcial.

• En l’àmbit laboral, el V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (2023) impulsa la jubilació flexible i el contracte de relleu, afavorint el relleu generacional i la transferència de coneixement.

✊ La posició de La Intersindical a l’ICS

Des de La Intersindical a l’ICS considerem que:

1. El personal dels serveis de salut realitza una feina d’alta penositat física, mental i emocional.

2. Cal establir coeficients reductors específics que permetin jubilar-se abans dels 65 anys sense penalització.

3. És urgent obrir l’estudi formal previst al Reial decret 1698/2011 per analitzar morbiditat, sinistralitat i exposició al risc del personal dels serveis de salut

4. La jubilació parcial i flexible amb contractes de relleu, ha de ser un dret real i no només una previsió legal sense desenvolupament.

5. La prolongació del servei actiu ha de ser una opció voluntària, mai una necessitat per falta de personal.

💬 En resum

El debat sobre la jubilació anticipada del personal dels serveis de salut no és un debat econòmic: és una qüestió de salut pública, de dignitat i de justícia laboral.

📣 Les persones que cuiden no poden ser condemnades a treballar fins a l’esgotament.

La seva salut i la qualitat assistencial en depenen.

✊ Amb La Intersindical a l’ICS

Treballem per una sanitat pública justa, segura i amb drets laborals reals per a totes les categories. 

📧 Contacte: ics@laintersindical.cat
🌐 https://laintersindical.cat/ics
✊ Amb tu, per tu i per a tothom. Fem sindicalisme de veritat.

👉 Uneix-te: https://laintersindical.cat/afiliat
💬 Comparteix aquesta informació! Ajuda’ns a arribar a més companyes:

✖️ Twitter   📻 Telegram   📹 YouTube   📸 Instagram   ✅ WhatsApp

✊ Afilia’t i lluita amb La Intersindical!
Afilia’t aquí