El feixisme torna a créixer arreu del món. Ho fa alimentant la por, l’odi i la divisió entre persones que comparteixen l’aspiració de viure dignament; arribar a final de mes, accedir a un habitatge o disposar d’uns serveis públics de qualitat. Davant unes societats cada vegada més desiguals, l’extrema dreta necessita que mirem cap avall i no cap amunt. Assenyala les persones migrades, les pobres, les diferents, les dones, el col·lectiu LGBTIQ+ o les cultures minoritzades; qualsevol persona vulnerable que pugui convertir en enemiga. Però ningú escull ser vulnerable: les vulnerabilitats les produeixen unes relacions de poder profundament desiguals.
Allà on governa, l’extrema dreta i els seus aliats no posen aquest poder en qüestió. Al contrari: defensen els privilegis dels qui més tenen, qüestionen la redistribució de la riquesa, debiliten els drets laborals i socials, retallen els serveis públics i converteixen allò que és de tothom en negoci per a uns quants. El feixisme divideix la classe treballadora perquè dividida és més feble. Ens vol enfrontats pel nostre origen, les nostres creences, el nostre gènere o la nostra identitat mentre la riquesa i el poder continuen concentrant-se cada vegada en menys mans. La resposta no és buscar entre nosaltres qui té encara menys drets: és identificar qui té el poder i organitzar-nos col·lectivament per disputar-l’hi.
Als Països Catalans, aquesta amenaça adopta també formes pròpies. No hi ha alliberament nacional si el país que volem construir exclou una part de la seva gent. Una Catalunya independent només pot esdevenir un projecte de masses si és capaç d’incorporar la diversitat de la classe treballadora que viu i treballa al nostre país, hi hagi vingut fa poc o hi sigui de tota la vida. L’extrema dreta catalana no representa una versió més contundent de l’independentisme: representa la negació d’un projecte nacional popular, inclusiu, democràtic i socialment just. Volem una Catalunya independent on lluitarem amb totes les nostres forces per no reproduir les mateixes desigualtats, exclusions i privilegis que representen el capitalisme i els Estats espanyol i francès.
Per això, el 10 de setembre a les 5 de la tarda serem al Fossar de les Moreres. Un espai de memòria i resistència col·lectiva no pot normalitzar els discursos que divideixen el nostre poble i assenyalen una part de la classe treballadora com a enemiga. Davant del feixisme, ni silenci ni equidistància. Defensem els drets laborals, els serveis públics, la protecció social, el feminisme, la llengua, la cohesió i les llibertats. Defensem una República Catalana de totes i per a totes. Contra el feixisme, organització, solidaritat i lluita.
