Hem presentat un recurs contenciós administratiu pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals i denuncia una greu vulneració de la llibertat sindical, el dret de vaga i el dret de reunió
La Intersindical ha presentat davant la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància de Barcelona un recurs contenciós administratiu, pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals, contra la Generalitat de Catalunya – Departament d’Interior per la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en l’assemblea de docents celebrada el 6 de maig de 2026 a l’Institut Pau Claris de Barcelona.
La Intersindical considera que aquesta actuació constitueix una vulneració molt greu de drets fonamentals protegits per la Constitució, concretament de la llibertat sindical, el dret de vaga i el dret de reunió pacífica. L’assemblea tenia com a objectiu preparar la vaga educativa convocada per al 12 de maig i va ser organitzada per diversos sindicats, entre els quals hi havia La Intersindical, CGT i USTEC.
La infiltració policial va ser reconeguda públicament dies després per la consellera d’Interior, Núria Parlon, durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya. La mateixa consellera va admetre la presència de dues agents de la Comissaria General d’Informació en aquella assemblea, va qualificar l’operatiu de “mal plantejat” i va demanar disculpes públiques pels fets.
Per a La Intersindical, però, el reconeixement dels fets no és suficient.
Segons Carles Amigó, delegat de la sectorial d’educació de La Intersindical: “No estem davant d’un simple error operatiu. Estem davant d’una actuació de l’Administració que va vulnerar drets fonamentals protegits constitucionalment. En una democràcia no és admissible que la policia s’infiltri en una assemblea sindical que prepara una vaga sense cap autorització judicial ni cap indici de criminalitat.”
El recurs sosté que la infiltració va generar un evident efecte intimidatori sobre les persones assistents i va interferir directament en l’activitat sindical. El sindicat recorda que la llibertat sindical no es limita al dret d’afiliació, sinó que protegeix també l’organització interna dels sindicats, les assemblees, la preparació de mobilitzacions i l’exercici efectiu del dret de vaga.
La demanda es fonamenta tant en la jurisprudència del Tribunal Constitucional com en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans i dels òrgans de control de l’Organització Internacional del Treball, que consideren que la infiltració policial en reunions sindicals produeix un greu efecte dissuasiu (”chilling effect”) incompatible amb una societat democràtica.
A més, La Intersindical denuncia que el Departament d’Interior va justificar l’operatiu amb la voluntat de recollir informació sobre un conflicte laboral, sense que existís cap investigació penal ni autorització judicial que legitimés una ingerència tan intensa sobre drets fonamentals.
En el procediment judicial, el sindicat sol·licita que la Generalitat aporti tota la documentació relativa a l’operatiu, incloent-hi la cadena de comandament, els protocols aplicats, els informes elaborats, una eventual autorització judicial —si existís— i qualsevol actuació policial relacionada amb La Intersindical, els seus representants i la seva activitat sindical.
Per al sindicat, aquest procediment judicial transcendeix el cas concret.
“El que està en joc és la qualitat democràtica del nostre país. Si s’accepta que la policia pot infiltrar-se en assemblees sindicals per obtenir informació sobre conflictes laborals, s’està obrint una porta molt perillosa que afecta el conjunt del moviment sindical i tots els drets col·lectius de les persones treballadores.” Explica Pau Cruz, advocat dels serveis jurídics de La Intersindical.
La Intersindical manifesta que continuarà defensant davant dels tribunals els drets fonamentals de les persones treballadores i reclama que s’assumeixin les responsabilitats corresponents perquè uns fets d’aquesta gravetat no es tornin a produir.
