Article d’Àngels Torrents, Secretaria General de la Federació de Serveis Públics de La Intersindical

Els serveis públics del nostre país es troben en una situació límit, asfixiats per dècades de polítiques neoliberals. Com a sindicat nacional i de classe, La Intersindical aixequem la veu de l’única manera que respon a la dignitat dels i de les treballadores: organitzant l’ofensiva. La pèrdua del poder adquisitiu a les administracions públiques ja supera un sagnant 20%. No és cap descuit institucional, és una estratègia planificada de desballestament privatitzador que pretén convertir els nostres drets bàsics en nínxols de negoci pel capital privat.

Davant d’aquesta violència econòmica, responem amb la lluita de classes. Exigim un canvi radical de model: la internalització immediata de tots els serveis, la gestió directa i la recuperació dels drets laborals expropiats. Reclamem la dignificació de la classe treballadora pública com a motor de transformació social. Llancem un avís clar a l’administració: si no hi ha una proposta digna, no hi haurà normalitat. La pau social s’ha acabat.

Des del sector social, sostingut per una mà d’obra massivament feminitzada i explotada, diem prou a la lògica mercantil de les externalitzacions. Exigim serveis socials plenament públics, universals i de gestió directa. El capitalisme no pot continuar lucrant-se amb la misèria i les cures. Exigim estabilitat laboral absoluta, condicions dignes, transparència i un reconeixement efectiu del nostre treball essencial. El Departament sap que les seves engrunes assistencialistes són un insult. Cal una rectificació profunda i immediata o ens trobaran de cara.

També a educació i a les escoles bressol ens trobem en conflicte a les nostres aules, les reivindicacions va molt més enllà del fet salarial: és una lluita frontal pel model educatiu. Ens hi juguem la línia de defensa de l’educació pública com a eina d’emancipació contra l’adoctrinament de mercat. Exigim:

• Recuperar el poder adquisitiu i garantir salaris dignes per al professorat.
• Inversió educativa massiva per reduir ràtios, reforçar plantilles i garantir una atenció digna a la filla i al fill de la classe treballadora.
• Erradicar la sobrecàrrega burocràtica mitjançant un pla efectiu imposat per la majoria sindical.
• Revisar els currículums de la mà dels docents, frenant les reformes tecnocràtiques.

 La sanitat pública ha estat el laboratori per aplicar les retallades més salvatges i acabar amb l’estat del benestar. Ara, aquest mateix full de ruta privatitzador el volen estendre com un càncer a la resta de serveis públics. La sanitat ha de ser 100% pública, desmercantilitzada i al servei de la vida, no dels beneficis dels grans lobbies farmacèutics i sanitaris privats. I aquí també diem prou.

 A la Generalitat, el Cos d’Agents Rurals (CAR) planta cara a vint anys de desídia i abandonament institucional de la nostra terra. Ens rebell·em contra unes condicions intolerables:

• Exigim plantilles suficients: Avui som 600 agents, quan hauríem de ser 807. Exigim convocatòries urgents per assolir els 1.300 efectius de cara al 2030.
• Infraestructures dignes: Fa dues dècades que no es construeix cap base territorial nova; exigim espais operatius sota criteris de seguretat i salut laboral.
• Pla de Carrera i promoció real: Prou bloqueig. Exigim el desplegament real de totes les categories professionals, des dels caps comarcals fins als Grups Especials (GEiS), cobrant els complements per perillositat i dificultat tècnica que ens pertoquen.
• Justícia salarial i igualtat: Retribucions congelades des de fa vint anys davant l’evident greuge salarial respecte a altres cossos operatius. Reclamem, a més, la implementació immediata del 40% de les mesures d’igualtat de gènere de l’Administració de la Generalitat (2023-2027).

 Finalment, a l’administració local la paciència s’ha acabat. La plantilla de l’Ajuntament de Barcelona obre la via de la insubmissió laboral. Denunciem una manca crònica de recursos i l’aplicació d’una jornada de 35 hores completament desigual i tramposa. No tolerarem que es retallin els drets de conciliació ni que es castiguin les baixes mèdiques. El municipi és de les de baix, i els seus treballadors no es doblegaran davant la gestió tecnocràtica que maltracta el personal precaritzant els serveis de la ciutat.

Per tot plegat els i les treballadores públiques ens plantem i diem VAGA, VAGA, VAGA!!