La Intersindical condemna l’atac militar dut a terme pels Estats Units i l’Estat d’Israel contra l’Iran. Es tracta d’una agressió greu que no pot ser ni minimitzada ni relativitzada, i que exigeix una resposta clara en defensa de la pau, del dret internacional i del respecte a la sobirania dels pobles.
Aquesta ofensiva no és un fet aïllat. Forma part d’una cadena d’intervencions i agressions que les potències occidentals i l’Estat d’Israel han desplegat durant dècades a l’Àsia Occidental: la destrucció de l’Iraq i de Líbia, la guerra a Síria, el genocidi en curs a Gaza, els atacs al Líban, els bombardejos al Iemen i els anys de pressió política, econòmica i militar sobre l’Iran amb una permanent guerra diplomàtica i mediàtica realitzada en nom dels drets humans i la democràcia.
El que avui passa és un pas més en una escalada deliberada destinada a doblegar la voluntat d’un poble i d’un Estat que es neguen a sotmetre’s a l’hegemonia de les potències dominants. Durant dècades, Washington ha intentat impedir l’aparició de qualsevol potència regional que no accepti orbitar sota la seva influència. En un context en què l’ordre internacional unipolar és cada vegada més qüestionat, les pressions i les intervencions militars esdevenen instruments habituals per mantenir una hegemonia global que es vol preservar a qualsevol preu.
L’Estat d’Israel actua en aquest context com un vector privilegiat d’aquesta política, amb cobertura diplomàtica, financera i militar dels Estats Units i la Unió Europea. Resulta especialment significatiu que sigui un Estat que disposa d’arsenal nuclear fora de qualsevol control internacional i que manté dècades d’ocupació il·legal sobre territoris palestins i sirians qui encapçali la narrativa que pretén justificar aquesta agressió.
Davant d’aquest escenari, la Intersindical defensa una concepció de la pau que no és abstracta ni neutral. La pau que defensem exigeix el cessament immediat de tota agressió militar, el respecte al dret internacional i el reconeixement ple de la sobirania dels pobles per decidir lliurement el seu futur. Condemnem la permanent instrumentalització dels drets individuals i col·lectius amb l’objectiu d’aconseguir el control polític, militar i econòmic de la regió. És una burla als drets humans (i en particular als drets de les dones) que es justifiqui en el seu nom el genocidi a Palestina o el bombardeig contra una escola a l’Iran amb més d’un centenar de nenes mortes.
En cap cas això ens evita tenir una mirada crítica cap a totes les formes d’autoritarisme i repressió. El règim dels aiatol·làs que governa l’Iran és responsable de greus vulneracions de drets i de la persecució de sectors populars i forces progressistes. Aquest règim va consolidar el seu poder després de la caiguda del règim del Mohammad Reza Pahlavi en el context de la Revolució iraniana de 1979, i durant aquell període es van produir també assassinats i persecucions contra militants comunistes i d’esquerres.
Tanmateix, l’alternativa que alguns sectors promouen des de l’exili tampoc representa una via democràtica ni emancipadora. El projecte polític impulsat per Reza Pahlavi, fill del darrer xa, pretén restaurar una monarquia vinculada a una etapa marcada per la repressió política i la dependència geopolítica de potències estrangeres. Cap restauració d’un règim autoritari ni cap imposició exterior pot representar el futur del poble iranià.
Alhora, denunciem el cinisme i la hipocresia del govern de Pedro Sánchez. Mentre es presenta davant del món com a defensor de la pau i del multilateralisme, l’Estat espanyol continua integrat en l’arquitectura militar que alimenta aquesta escalada. En els darrers dies el govern espanyol ha decidit desplegar dues fragates de guerra a la Mediterrània oriental en el marc de les operacions militars europees vinculades al conflicte amb l’Iran.
Aquest doble discurs és també evident en altres àmbits: l’Estat espanyol manté el comerç d’armes amb Israel mentre es perpetua el genocidi contra el poble palestí, i ha abandonat el poble del Sàhara Occidental, malgrat que es tracta d’un dels pocs conflictes en què realment tindria capacitat directa d’incidència política i diplomàtica, per la seva responsabilitat històrica com a antiga potència administradora.
Des de Catalunya sabem que la pau i la llibertat dels pobles són inseparables del respecte a la seva sobirania. Per això defensem un ordre internacional basat en el dret internacional, la cooperació entre nacions i la resolució pacífica dels conflictes, i rebutgem tant les guerres d’agressió com qualsevol ingerència destinada a imposar governs o models polítics des de fora.
Per tot això, la Intersindical fa una crida a la societat catalana a continuar mobilitzant-se en defensa de la pau, contra el militarisme i contra totes les formes d’imperialisme. La construcció d’una pau justa i duradora només és possible si es garanteix el dret dels pobles a decidir el seu propi destí.
Per la pau, pel dret internacional i per la sobirania dels pobles.
Des de Catalunya, solidaritat amb tots els pobles que lluiten per la seva llibertat.
