Creu Roja Espanyola acaba de signar un ERO amb CCOO, UGT i USO que afecta 79 persones.

Les raons al·legades per a aquests acomiadaments no tenen res a veure amb la millora de la precarietat laboral. De fet, l’empresa ha repetit insistentment el cruel argument que, com que aquestes persones ja van ser acomiadades a l’ERO anterior, ho han de tornar a ser ara.

Durant tot el procés, l’empresa ha estat més centrada a complir requisits formals que, segons la seva interpretació, van ser la causa de la nul·litat de l’ERO anterior, que no pas a justificar de manera real les causes organitzatives i productives que ara al·lega.

No tenim constància de la reubicació efectiva i completa de les persones afectades per l’ERO del 2024, declarat nul per l’Audiència Nacional, sentència que la Creu Roja Espanyola va recórrer. Aquest nou ERO és, a la pràctica, el seu recurs. I ha estat signat pels que es presumien d’haver guanyat l’empresa a l’Audiència Nacional. Ho diem perquè moltes de les persones que havien de ser reubicades estan incloses en aquest ERO actual.

Podríem dir que els que no ho estan és perquè han sol·licitat la baixa voluntària o han trobat una altra feina. Creu Roja insisteix que no pot reubicar sense llocs de treball, entossudint-se a parlar de llocs de treball mentre nosaltres parlem de persones.

Resulta especialment dur que Creu Roja hagi llançat la campanya “Catàstrofes del dia a dia”, amb lemes com “El terratrèmol de Vicente: la manca d’ocupació digna”. No sabem si la paraula “ràbia” arriba a descriure la nostra indignació.

Les causes organitzatives i productives que al·leguen no se sostenen

En aquesta mateixa campanya afirmen que “el nostre dia a dia creix al ritme de les necessitats de la societat”. Tot i això, les causes organitzatives i productives que al·leguen no se sostenen si tenim en compte els importants beneficis econòmics i l’augment constant d’aquestes necessitats socials. A l’atenció directa no sobren mans.

Creu Roja afirma que no pot assumir tenir persones contractades sense feina a fer. Des dels sindicats combatius els hem dit reiteradament que només han d’obrir els ulls per comprovar quanta feina hi ha pendent i quantes mans falten per fer atenció directa.

Han signat un acord per acomiadar persones mentre els programes i projectes en què aquestes desenvolupaven la seva professionalitat i compromís continuaran existint, però amb menys atenció i amb les mateixes o més necessitats per cobrir.

El terratrèmol de Salma, de Vicent, d’Eva, de la pobresa i de les necessitats socials continua, però hi haurà menys professionals per atendre’ls i acompanyar-los.
Tenim companyes la salut mental de les quals està greument compromesa. A la Creu Roja atenem terratrèmols de gran magnitud: companyes cobrint telèfons de guàrdia en solitud perquè la resta de personal està de baixa i no se’l substitueix, ràtios d’atenció demencials, jornades parcials de menys de 10 hores setmanals, ús de fons públics sota una gestió empresarial que vulnera drets laborals. A nosaltres no ens poden dir que no hi ha feina per a les persones acomiadades.

Creu Roja és responsable directa del terratrèmol que viu cada família de les persones acomiadades

Celebraran l’acord i utilitzaran els sil·logismes necessaris per anomenar “lluita” allò que no és més que una rendició, mentre envien persones al carrer amb indemnitzacions per sota de les corresponents a un acomiadament improcedent.

Parem això. Demà et pot tocar a tu. Mai no sabem on ressonarà un terratrèmol. Ens comprometem amb uns valors que la Creu Roja vulnera de manera continuada, i cal dir alt i clar que no som voluntàries amb assignació ni podem sostenir aquest model fins a caure exhaustes.

Nosaltres treballem motivades per la vocació i el compromís d’una professió

Nosaltres treballem motivades per la vocació i el compromís d’una professió, prioritzant sempre l’aspecte econòmic de les persones. Hem de lluitar contra la pobresa i contra els qui la generen, també des de salaris i condicions laborals dignes. Venen temps foscos pel tercer sector de l’acció social. El sindicalisme oficial, el que signa ERO’s que ahir denunciava, el que accepta condicions per sota de l’acomiadament improcedent i legítima gestions cruels, no ens permetrà avançar cap a la dignitat laboral que mereixem.

Tenint en compte que la situació i política actual de Creu Roja és la centralització, exigim que qualsevol tema que requereixi de la participació de la representació sindical fugi d’aquest marc estatal. Cal tenir en compte la representació sindical a cadascun dels territoris, d’aquesta manera les treballadores poden escollir quina representació sindical volen.

El personal tècnic tenim les nostres pròpies catàstrofes. És el moment d´unir-nos per combatre-les

DESEMBRE 2025

CGT – ELA (País Basc) – CIG (Galícia) – CSI (Asturies)

ESK (País Basc) – LA INTERSINDICAL – LAB (País Basc)