- Amb la millora produïda per les estabilitzacions i els processos selectius ordinaris no s’acompleix l’objectiu del 8% de temporalitat
- Les taxes de temporalitat en l’Administració de Justícia (gairebé el 50%!), l’Administració General i la Sanitat (30%) són molt preocupants
- El Departament d’Interior i Seguretat Ciutadana és l’únic de la Generalitat ofereix percentatges assumibles de temporalitat
Octubre de 2025_ Aquest article de La Intersindical actualitza l‘anàlisi que vam publicar l’any passat
L’article 2.3 de la Llei estatal 20/2021 de 28 de desembre, de mesures urgents per la reducció de la temporalitat de l’ocupació pública, disposa que la taxa de cobertura temporal s’haurà de situar sota el 8% de les places estructurals.
La Comissió Europea sanciona Espanya per l’abús de la temporalitat
Recentment, la Comissió Europea ha decidit suspendre el desemborsament de 626 milions d’euros dels fons europeus Next Generation a l’Estat espanyol per incomplir una de les fites clau del Pla de Recuperació postpandèmia: disposar d’una llei que contingui sancions efectives contra l’abús de la temporalitat en l’ocupació pública, en considerar l’Executiu comunitari que l’esmentada Llei 20/2021 no és una eina efectiva. Aquesta decisió de la Comissió Europea, adoptada el 7 de juliol passat, suposa la primera penalització econòmica formal a Espanya per l’abús sistemàtic de la temporalitat en l’ocupació pública.
Addicionalment, es xifren en milers de milions d’euros les indemnitzacions que el conjunt de les administracions públiques haurien de satisfer als centenars per l’abús de temporalitat, no permesa per la normativa de la Unió Europea.
Segons l’Administració, la temporalitat estructural de la Generalitat de Catalunya és inferior al 8%. No obstant això, l’optimisme de la informació amaga tres punts clau a l’hora de fer la ràtio entre temporals i totals
Els tres punts clau que distorsionen les xifres oficials
- S’infla el total posant tots els llocs pressupostats, estiguin ocupats realment o no.
- S’exclouen les places definides com a temporals: nomenaments d’interinitat, excés o acumulació de tasques, programes temporals o substitució. Es sabut que la majoria d’aquests mecanismes de contractació són per cobrir places estructurals.
- Les places per les quals s’han convocat oposicions ja no computen com a llocs ocupats temporalment, encara que entre convocatòria i nomenament acostumen a passar mesos, fins i tot anys.
Els resultats reals: gairebé un 20% de personal temporal
La taxa de temporalitat a la Generalitat de Catalunya és inferior al 8%? Des de La Intersindical afirmem que no i que és força més elevada. Per argumentar-ho s’ha pres com a font d’informació les dades publicades per la mateixa Administració, actualitzades a maig de 2025 i disponibles en aquests enllaços:
- Banc de dades de l’ocupació pública: Treballadors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
- Banc de dades de l’ocupació pública (format PowerBi)
El resultat de l’estudi de La Intersindical és idèntic al de l’any passat: malgrat la reducció de temporalitat fruit de les estabilitzacions i dels processos selectius ordinaris, la taxa a maig de 2025 se situa en gairebé el 20% del total de treballadors i treballadores públiques i amb prou feines s’ha corregit la dinàmica negativa arrossegada durant una dècada llarga. Continuem amb una temporalitat semblant a la de 2013 o 2014.
Àmbits amb més temporalitat: Justícia i Sanitat al capdavant
Per àmbits d’activitat, el suspens és gairebé general. Les taxes de temporalitat en l’Administració de Justícia (gairebé el 50%!), l’Administració General i la Sanitat (30%) són molt preocupants:
A excepció d’Interior i Seguretat Ciutadana, cap Departament de la Generalitat ofereix percentatges assumibles de temporalitat. El dubtós premi el guanya el Departament d’Igualtat i Feminisme, on el 45% de la plantilla està en situació precària:
La Intersindical denuncia una precarietat estructural
En conclusió, novament La Intersindical condemna les inacceptables taxes de temporalitat a la Generalitat de Catalunya. I no es conforma, de cap de les maneres, amb el fet que sigui un mal endèmic del conjunt de les administracions públiques catalanes i de l’Estat espanyol. La temporalitat i la precarietat en la funció pública són impròpies d’uns serveis públics dignes d’aquest nom.
