Les nòmines de la Generalitat són cada vegada més la prova fefaent de la gran pèrdua de poder adquisitiu que patim els treballadors des de fa anys. Les retallades reiterades, la congelació dels sous durant molts anys, les pujades irrisòries pactades entre el govern i els sindicats UGT i CCOO i una inflació que no s’atura i augmenta amb percentatges no vistos durant dècades fa que els i les treballadores de la Generalitat patim unes condicions més precàries. Es tracta d’un empobriment en tota regla.
Hem arribat a tenir situacions tan insòlites com el cas de l’externalització de la vigilància de la salut en el Departament d’Interior. Aquest Departament, durant mesos, tot i la recerca, no ha trobat metges que vulguin treballar a la Generalitat, i s’ha vist obligat a externalitzar el servei per poder complir els requisits que preveu la normativa en matèria de PRL.
Esperem que aquesta situació no es contagiï a altres departaments, però hem d’afrontar la realitat de la situació: les nòmines no són adients.
S’ha vist primer la problemàtica en els metges perquè també va acompanyada per una escassetat d’oferta de places en les nostres facultats de medicina, però no ens enganyem, els sous tant dels metges com de la majoria de la base dels treballadors de la Generalitat està pitjor que mai.
Volem una Administració d’excel·lència, oi? Doncs comencen amb sous dignes.
