L’any passat el govern de l’Estat, amb el suport dels principals sindicats estatals (CCOO i UGT) i la patronal de la CEOE van acordar una nova reforma de les pensions que va en la línia de prolongar la nostra vida laboral per menys import amb la introducció d’empreses privades per tal de gestionar uns anomenats plans de pensions paral·lels enfocats a crear treballadors de dues velocitats; els pobres i els menys pobres.

Com ja vam dir en aquella ocasió, més enllà d’alguna millora que no modifica substancialment el marc reduccionista i privatitzador que s’ha instal·lat entre administracions i sindicats estatals, continuem considerant que el sistema públic de pensions no pot estar vinculat a la demografia, sinó al repartiment dels recursos i la feina. Uns recursos que han esdevingut en uns guanys immensos els darrers 40 anys i que han significat una acumulació de riquesa en cada cop menys mans i en una extensió de la precarietat i la pobresa en cada cop més persones. Les dades són públiques i gairebé el 30% de la població de Catalunya viu en una situació molt precària, els preus dels productes bàsics han continuat pujant mentre els salaris no s’han equiparat i l’habitatge ha esdevingut en una mercaderia especulativa de primer ordre en lloc de ser considerada com una necessitat social.

Tot això està generant uns nivells d’alarma i desafecció pública molts greus que són aprofitats pel populisme i l’extrema dreta.

La realitat és la que és i el passat 31 de juliol, en ple estiu, els quatre genets (Gobierno, CEOE, CCOO i UGT) tornaven a reblar el clau amb la reforma del sistema d’incapacitats temporals traumàtiques d’origen no laboral, tot introduint les mútues privades per tal de collar els treballadors i les treballadores quan tinguin un accident fora de la feina i així s’incorporin, de mala manera, a la feina de nou.

Aquest dimecres han volgut aplegar pensions i baixes laborals en un sol acord. Un acord que no fa cap pas en desterrar la ideologia privatitzadora que s’ha instal·lat per desmantellar del sistema públic de pensions i que a més pretén que treballem mentre estem jubilats.

Segur que hi ha millores en les professions més penoses, però en termes generals aquest no és el nostre model. Ens molesta encara més que es reafirmi l’entrada de les mútues privades, que només defensen les empreses, per coartar els nostres drets laborals davant d’una incapacitat, amb l’agreujant que volen poder accedir als nostres historials mèdics.

Aquest nou acord li’n diuen ‘de comptabilitat de la pensió amb la feina i d’aprofitament dels recursos de les mútues per recuperar la salut dels treballadors’. El que estan dient és que volen que treballem més, que ho fem fins i tot quan som jubilats i que si tenim una baixa laboral duri poc perquè el que és important és produir en allò que els interessa.

La Intersindical considerem que és una irresponsabilitat continuar per aquest camí. Hi ha prou recursos per poder establir un marc més just. El que no hi ha és voluntat per fer-ho, i encara pitjor, un Estat espanyol que és una rèmora pels nostres drets socials, els nostres drets nacional i els nostres drets lingüístics.

L’única opció que tenim al davant és fer créixer el sindicalisme transformador, creant aliances socials i nacionals, amb seccions sindicals al màxim de centres de treball i mobilitzant-nos a la feina i al carrer. No podem continuar amb tantes renúncies. En duem masses.

Així doncs, fem una crida al conjunt de sindicats, entitats i organitzacions compromeses amb el país i els drets socials a fer pinya per denunciar l’aprofundiment de la pèrdua de drets.

Ens hi va el país i ens hi va el futur.